Avui, dia 6 de gener, celebrem: la festivitat de l’Epifania del Senyor; i la de sant Andreu Corsini, bisbe.
L’Epifania del Senyor. Sants Melcior, Gaspar i Baltasar, els reis d’Orient
Se celebra la manifestació de Crist als Mags, esdeveniment al qual sant Mateu dona gran importància. Després del 25 de desembre, la d’avui és la segona gran festa del temps de Nadal. Recordant aquells savis (anomenats també mags o reis), vinguts d’Orient per adorar el Messies, celebrem que tots els pobles de la terra són cridats a seguir la llum de Jesús i a viure l’alegria immensa de la fe. La tradició ha imaginat que aquells personatges eren tres i de tres races diferents, cosa que expressa molt bé el missatge universalista de la festa, i els hi ha posat nom: Melcior, Gaspar i Baltasar. En homenatge a la seva dignitat règia, li van oferir or, encens i mirra.
Avui, doncs, se celebren les onomàstiques d’aquests reis: Melcior, Gaspar i Baltasar. La tradició explica que les seves relíquies van ser dutes des de Pèrsia a Milà en el segle IV, i posteriorment, a causa dels setges de l’emperador Frederic I Barba-roja al segle XII, traslladades a Colònia, on actualment es veneren.
Avui també se celebren altres dues manifestacions de Jesucrist: el seu baptisme en què va ser reconegut com a Fill per Déu Pare; i a les noces de Canà de Galilea en fer palesa la seva glòria transformant l’aigua en vi. Tanmateix, en alguns llocs, es recorda avui la Mare de Déu, amb el nom de Santa Maria dels Reis, perquè ella és qui els va mostrar Jesús.
Sant Andreu Corsini, bisbe
Va néixer cap al 1302 en el si d’una família noble florentina i de jove portà una vida mundana i desordenada fins que un somni i l’exemple de la seva mare el dugueren a una conversió radical. En aquest somni es va veure ell mateix arrossegat per una riuada fosca i violenta, tot sentint que s’ofegava, li va aparèixer la mà de la Mare de Déu que el salvà mentre li deia: “aquest no és el camí que t’he preparat”.
Cap al 1326 va ingressar a l’orde del Carme arribant a ser prior del convent de Florència. En el 1360 esdevingué bisbe de Fièsole sense deixar la vida penitent que portava, destacant per la reforma del clergat, la defensa dels pobres i oprimits i el treball per la pau i la reconciliació entre les famílies rivals de Florència. Creia que “el bisbe no és senyor del ramat, sinó el primer servidor”. Morí el 6 de gener del 1374 amb fama de taumaturg.