Avui, dia 6 d’agost, celebrem: la festivitat de la Transfiguració del Senyor (sant Salvador); i la dels sants Just i Pastor, màrtirs.
La Transfiguració del Senyor
En la Bíblia, la muntanya, el Tabor com el Sinaí, és el lloc de la proximitat amb Déu. Avui celebrem l’esdeveniment de la Transfiguració en què Jesús portà tres dels seus deixebles -Pere, Jaume i Joan- a una muntanya alta. Allà la seva aparença canvia i resplendeix: els mostra la seva glòria divina, la seva autèntica personalitat. Es fan presents també les figures de Moisès i Elies, i que representen el testimoni de la Llei i els Profetes. I els cobrí un núvol, signe de la presència de Déu, del qual sortí una veu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut, escolteu-lo”. Amb la Transfiguració, Jesús va preparant als seus deixebles per a assumir l’escàndol de la creu a Jerusalem i l’anunci de l’adopció que fa de tots els creients fills de Déu en el Fill.
La data d’avui té probablement el seu origen en la dedicació de la basílica construïda al Tabor per commemorar la Transfiguració, fixada 40 dies abans de la festa de l’Exaltació de la Santa Creu (14 de setembre). Començà a celebrar-se a Occident a partir del segle IX i fou inclosa en el calendari romà pel papa Calixt III en 1457 en agraïment per la victòria de les tropes cristianes contra els turcs a la batalla de Belgrad de l’any anterior. És tradició que molts que duen el nom de Salvador, celebrin avui el seu sant.
Sants Just i Pastor, màrtirs
En els primers anys del segle IV, en temps de l’emperador Dioclecià, la comunitat cristiana va patir l’última gran persecució que va ser de les més sagnants. Segons la tradició, els sants Just i Pastor eren dos germans de 7 i 9 anys, nascuts a Complutum, l’actual Alcalá de Henares, fills de pares cristians, als quals el prefecte romà volgué fer abandonar la fe sense aconseguir-lo. I per aquest fet, són condemnats a ser torturats i degollats l’any 304.
Ja foren cantats a finals del mateix segle IV per Aureli Prudenci: “sempre serà una glòria per Alcalà tenir a la seva falda la sang de Just amb la de Pastor”. El culte dels germans s’estengué aviat a tota la litúrgia hispànica.