Avui, dia 6 d’abril, celebrem la festivitat: de sant Pere, màrtir; i la de sant Guillem de París, abat.
Sant Pere de Verona, “Pere màrtir”
Fill d’una família herètica, potser càtara, va néixer a Verona cap al 1200. En la seva època d’estudiant a Bolonya coneix a sant Domènec, i més endavant entra a l’orde dels dominics, on pren una tasca incansable de predicació contra les heretgies, especialment per tot el nord d’Itàlia, alhora que assumirà també l’ofici d’inquisidor. Morirà martiritzat a Milà un 6 d’abril l’any 1252, per un dels seus antics correligionaris càtars, que posteriorment es penedí i entrà a l’orde dominicà. Abans de morir tingué el coratge d’escriure amb la seva pròpia sang els primers mots del Credo.
Fou canonitzat 337 dies després, essent el primer màrtir de l’orde de predicadors. Iconogràficament, se’l reconeix perquè acostuma a ser representat amb un ganivet clavat al cap o de vegades al pit.
Sant Guillem de París, abat
Nasqué l’any 1125. De jove fou educat al monestir benedictí de Sant Germà del Prado. Més endavant se sent cridat a l’orde dels Canònics Regulars, fou canonge a la col·legiata de Santa Genoveva de París d’on va estar-ne elegit subprior. La seva bondat i la innocència de costums, el feien exemple de tota la comunitat.
Com s’acabava de reconquerir Dinamarca del poder dels vàndals, el bisbe de la ciutat danesa de Roskilde, coneixent les seves virtuts el va demanar que reformés una canònica a l’illa d’Eskilso, del qual el nostre sant fou l’abat durant trenta anys. Més tard fundà i reformà altres establiments tant en terres daneses com finlandeses. Ple de virtuts i mèrits morí a Dinamarca un 6 d’abril de 1203. Fou canonitzat al 1224.