L’obra Triomfador (Males Herbes), de Joan Jordi Miralles, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or de Novel·la 2024; La llum mirada (Perifèric), de Vicenç Llorca, ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Poesia 2024; Fèlix Fanés, amb La cinta vermella (Ensiola), el Premi Crítica Serra d’Or 2024 d’Assaig; Jordi Carrión (guió) i Sagar (dibuix), el Premi Crítica Serra d’Or 2024 de Còmic per El museu (Norma Editorial); i Lola Badia, el Premi Crítica Serra d’Or de Traducció 2024 per La mort del rei Artús (Cal Carré). Aquests han estat els premiats e l’apartat de Literatura i Assaig.
Pel que fa a l’apartat de Recerca, Joaquim Albareda Salvadó ha guanyat el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2024 (Humanitats) per l’obra Vençuda però no submisa: la Catalunya del segle XVIII (Edicions 62). El Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2024 (Ciències) ha estat per a Grans mamífers de Catalunya i Andorra. Distribució, biologia, ecologia i conservació (Lynx), de Jordi Ruiz.Olmo i David Camps. I el Premi Crítica Serra d’Or 2024 de Catalanística és per a Catalonia: A New History (Routledge), d’Andrew Dowling.
Dins l’apartat d’Arts Escèniques, l’obra Celebration. Un ball parlat, de Montse Colomé i Pujol, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a l’espectacle de dansa 2024. Tot el que passarà a partir d’ara, dirigit per Glòria Balañà, s’endú el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a l’espectacle de teatre 2024. El Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques 2024 a la trajectòria teatral és per a Nao Albet i Marcel Borràs. I el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a la millor aportació teòrica ha estat lliurat al I Simposi Internacional “Dramaturgues catalanes del segle XXI: creació, traducció i crítica”, organitzat per Gemma Pellissa i Adriana Nicolau.
Joan Jordi Miralles (Novel·la), Vicenç Llorca (Poesia), Lola Badia (Traducció), Glòria Balañà (Arts escèniques), Pep Brocal (Còmic) i Nao Albet i Marcel Borràs (Trajectòria teatral, entre els guardonats
Finalment, en l’apartat de Literatura Infantil i Juvenil, el Premi Crítica Serra d’Or 2024 Infantil ha estat per a La lletra que tot ho canvia (Meraki), amb text de Ramon Besora i il·lustració d’Albert Asensio. El Premi Crítica Serra d’Or Juvenil 2024 és per a Els contesde Lesbos (Bambú), d’Àngel Burgas i il·lustració d’Ignasi Blanch. El Premi Crítica Serra d’Or Juvenil 2024 (Coneixements) li ha estat concedit a Una ciutat a Mart (Joventut), amb text de Sheddad Kaid-Salah Ferrón, Guillem Anglada-Escudé, Miquel Sureda Anfres i il·lustració d’Eduard Altarriba. I, finalment, el Premi Crítica Serra d’Or Juvenil 2024 (Còmic) és per a Llibre de les bèsties de Ramon Llull (Bang), amb adaptació i dibuix de Pep Brocal.
El jurat dels Premis Crítica Serra d’Or 2024, en l’apartat de Literatura i Assaig, ha estat format per Júlia Ojeda, Vinyet Panyella, Marina Porras, Xulio Ricardo Trigo i Marika Vila. En l’apartat de Recerca l’han compost: Montserrat Bacardí, Jordi Casassas, Joandomènec Ros, Margalida Tomàs i Francesc Vilanova. Agnès Blot, Enric Ciurans, Eva Saumell, Andreu Gomila i Bàrbara Raubert han constituït el jurat d’Arts Escèniques. Mentre que el de Literatura infantil i juvenil, també per encàrrec de Serra d’Or, l’han format Mònica Baró, Núria Càrcamo, Núria Ventura i Marika Vila.
L’acte de lliurament dels Premis Crítica Serra d’Or 2024, que enguany arriben a la 58a edició, s’ha celebrat a l’Espai Endesa de Barcelona i ha comptat amb la presència de la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra; de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; del P. Abat Manel Gasch; de Núria Mañé, directora de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat; i del cap del consell de redacció de la revista Serra d’Or, Joaquim Noguero. Les obres premiades corresponen a les més destacades de les publicades l’any 2023, i sense que s’hagin presentat a concurs. Cal recordar que els Premis Crítica Serra d’Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció que atorga la revista Serra d’Or.
L’Espai Endesa s’allotja en un edifici modernista inaugurat l’any 1897, en la que havia estat la sala de turbines de la Central Catalana d’Electricitat, una de les primeres centrals tèrmiques que van sorgir a Catalunya per abastir la creixent demanda d’energia elèctrica a la ciutat comtal. L’edifici, dissenyat per l’arquitecte Pere Falqués i Urpí, està catalogat com a Patrimoni Històric de la Ciutat i és una excel·lent mostra del Modernisme Industrial Català. Endesa, amb la cessió d’aquest espai a determinats col·lectius, té l’objectiu de posar a la disposició de la societat un bé d’interès cultural i històric que ha de servir per impulsar projectes que fomentin el desenvolupament social.
Joaquim Noguero defensa la vinculació de Serra d’Or a la “cultura d’elit”
El cap del consell de redacció de Serra d’Or, Joaquim Noguero, ha destacat que la revista ha estat sempre “un espai de pluralitat, de convivència d’idees contràries i fins i tot incompatibles, convidades a parlar, a debatre, a discutir només en el sentit més humanista del terme”. “Serra d’Or és una eina de jerarquització, de guany d’autoritat, de credibilitat, de legitimitat d’un punt de vista, contra l’autoritarisme del perquè sí tan dur dels fets”, ha dit Joaquim Noguero, que també ha fet referència a la cultura d’elit que durant anys s’ha vinculat a la revista i que ha de continuar vinculat, i que vol dir “sentir-nos prou compromesos amb la tradició i amb el present com per establir-hi punts de contacte i llegir-ho tot amb aquest esperit; cultura d’elit vol dir fer cultura amb memòria i amb nervi, i no té res a veure amb l’elitisme, si fem –com volem fer– per explicar-la bé i per compartir-la amb tothom”. “Fer cultura d’elit apel·la simplement a una mirada adulta. Això volen aquests premis. Això reclama la nostra revista. Una mirada adulta que, això sí, es pot aplicar a qualsevol forma de cultura, perquè hi ha creacions millor i pitjors en cada àrea on posem la nostra mirada, però no hi ha llenguatges o arts millor o pitjors. Podem parlar d’art o de disseny amb el mateix rigor. Podem parlar d’òpera o de còmic. De cultura popular tradicional o de cultura popular de quiosc. De literatura, de teatre, de dansa, de cinema, de quadres o de cartells, de Catalunya, d’Europa i del món. Podem parlar-ne sense manies i n’hem de parlar per a tothom”, ha argumentat el cap del consell de redacció de Serra d’Or.
“La tria de temes d’aquests darrer any ha estat una declaració de principis”, ha explicat Noguero, i ha avançat que aquest any continuaran “amb dossiers sobre els videojocs, la crisi de certa gestió cultural, Jordi Sarsanedas, el mite de Felanitx, el País Valencià o les distòpies d’un temps tan distòpic com el nostre, al costat dels mateixos col·laboradors que han fet possible anys i més anys de revista”.
Paraules del P. Abat Manel Gasch
El P. Abat de Montserrat, Manel Gasch, ha fet referència en la seva intervenció a tres virtuts monàstiques i benedictines que afavoreixen molt l’activitat i la creativitat cultural, i que compleix PAMSA, editora de la revista Serra d’Or. “La primera –ha dit el P. Abat- és l’amor a les lletres; en el nostre monestir hem promogut i mantingut una editorial”. “La paciència o perseverança són la segona virtut; i això ho aplicaria institucionalment a la constància a mantenir una revista cultural com Serra d’Or, veritable cronista de la cultura catalana de més de mig segle, i a continuar atorcant els Premis, reconeixement precisament de la capacitat pacient de tots els qui arrisqueu temps i esforç en aquestes activitats difícils, artístiques i literàries –ha argumentat el P. Manel Gasch”. I l’altra virtut monàstica a la qual ha fet referència ha estat l’estabilitat: “Estabilitat en el cor de la nostra terra, de la nostra cultura, de la nostra llengua, per la qual no ens atorguem cap mèrit, sinó el d’haver intentat comprendre els temps i les necessitats i de continuar-ho fent, en una editorial i revista al servei exclusiu, com deia el P. Josep Massot, de la llengua i cultura catalanes, vetllant-ne sempre la correcció i l’excel·lència”, ha conclòs el P. Abat de Montserrat.
Última actualització: 5 abril 2024