Avui, dia 5 de febrer, celebrem la festivitat de: santa Àgata (o Àgueda), verge i màrtir; i la del patriarca de l’Antic Testament, Jacob.
Avui és el dia aniversari del martiri de santa Àgata, filla d’una família noble i cristiana, nascuda a Catània (Sicília), al segle III. Com passa amb molts altres màrtirs d’aquesta època, la jove es va negar a oferir sacrificis als déus pagans. Cristiana fidel a Crist malgrat les persecucions; per aquesta raó va ser condemnada. Àgata morí màrtir a Catània, la tradició explica que va aguantar la tortura amb enteresa, durant la persecució de l’emperador Deci, que considerava els cristians, com un dels principals obstacles per a la cohesió de l’imperi.
A la segona meitat del segle V li fou dedicada a Roma una església; Santa Àgata dels Gots. Sembla que fou sant Gregori el Gran, el qui introduí el seu nom al cànon de la missa romana, (l’actual pregària eucarística I), de manera que era recordada a totes les eucaristies.
En el Gènesi, Jacob és el patriarca que dona nom al poble d’Israel, i el pare dels caps de les tribus d’Israel. Fill d’Isaac i Rebeca, i net del patriarca Abraham, era germà bessó d’Esaú, del que es relata que Jacob, li va canviar la primogenitura per un plat de llenties.
La família de Jacob fou molt nombrosa, de la seva esposa Raquel nasqué Josep, l’onzè fill dels dotze de Jacob, anomenat el retrobat. Designat hereu pel seu pare, serà venut com esclau pels seus germans a uns mercaders egipcis. Jacob es retrobarà amb el seu fill i morirà a Egipte al seu costat. Quan sortir d’Egipte el poble d’Israel guiat per Moisès, els israelites, portaren les restes mortals de Jacob i de Josep a la terra promesa.