Avui, dia 5 d’octubre, celebrem la festivitat de: les Témpores d’acció de gràcies i de petició; de sant Froilà i Atilà, bisbes; de santa Caritina, màrtir; i la de santa Faustina Kowalska, religiosa.
Témpores d’acció de gràcies i de petició
Al terme de l’estiu, quan grans sectors de la societat acaben les collites, comencen el curs escolar o reprenen l’activitat habitual, aquesta jornada es dedica a donar gràcies a Déu per tots els favors que ens ha concedit i a demanar-li que el seu ajut no ens deixi mai.
Sant Froilà i sant Atilà, bisbes
Froilà, era natural de Lugo, i Atilà de Tarazona. Tots dos van compartir vida eremítica a les muntanyes de Lleó, predicació, i algunes fundacions monàstiques, en les terres devastades acabades de conquerir als moros.
L’any 900, en quedar vacant la seu de Lleó, el poble reclamà al rei Alfons III, que nomenés sant Froilà per al càrrec de bisbe per continuar l’obra de repoblació, tot i que segons sembla, no era ni tan sols prevere. Morí cinc anys més tard, el 5 d’octubre del 905. La llegenda explica que per assegurar-se que Déu el cridava a fer-se ermità, es posà brases enceses a la boca i el foc no el va fer mal. També que quan un llop atacava el seu ase, el va parlar de pau i d’amor, i des de llavors, com que l’ase era mort, el llop es posà al seu servei portant l’equipatge del sant.
També sant Atilà va ser bisbe, en aquest cas de Zamora, entre els anys 901 i 917. La llegenda diu que el dia de la seva consagració, se li aparegué l’Esperit Sant en forma de colom i que més tard, fugint dels musulmans, el pont sobre el Duero s’enfonsà matant els seus perseguidors. Igualment, es venera avui un segon sant Atilà, bisbe de la mateixa ciutat, entre el 990 i el 1009.
Santa Caritina, màrtir
Era una esclava cristiana que sofrí persecució en temps de Dioclecià a principis del segle IV, i, abans del martiri, consolà el seu amo.
Santa Faustina Kowalska, religiosa
Nasqué a un poble de Polònia, l’any 1905. Pel baptisme li van posar el nom d’Helena. Des de petita va destacar pel seu amor a la pregària i, sensibilitat davant de la pobresa humana. A vint anys va poder entrar, a la congregació de les Germanes de la Mare de Déu de la Misericòrdia a Varsòvia. Amb el temps, anirà passant per diverses comunitats de l’orde. No va ocupar mai cap càrrec destacat, no obstant això, va viure una intensa vida espiritual. Fou la difusora del culte a la Divina Misericòrdia. En 1931 escriví: “En la meva cel·la estant, vaig veure el Senyor Jesús vestit amb una túnica blanca, amb una mà aixecada per beneir, mentre que l’altra tocava el seu pit amb la túnica lleugerament entreoberta, que deixava sortir dos grans raigs de llum: un vermell i l’altre pàl·lid (…). Un instant després, Jesús em diu: pinta una imatge segons el model que veus, i que sota hi hagi escrit: Jesús, en tu hi confio”. Morí en olor de santedat el 5 d’octubre de 1938. Fou canonitzada l’any 2000.