Avui, Dimecres de Cendra, és el dia d’inici de la Quaresma, temps destinat a seguir Jesús en el desert per tal de renovar la gràcia baptismal de la Pasqua a través de la intensificació de la pregària, de l’austeritat i de la caritat fraterna. El 5 de març celebrem la festivitat: de sant Geràsim, abat; de sant Luci I, papa; de sant Adrià, màrtir; i la de sant Joan Josep de la Creu, religiós.
Sant Geràsim, abat.
Geràsim, gràcies a sant Eutimi, deixà el monofisitisme i després de conèixer la vida ascètica a la Tebaida, a l’Egipte, es mudà al desert de Judà, prop de Jericó, on fundà una laura a amb un monestir central i ermites isolades. Morí el 475.
És cèlebre la llegenda que diu que un dia que el monjo passejava vora el riu Jordà va curar un lleó traient-li una espina de la pota, i que l’animal es va quedar mansament amb ell fins que, un cop mort l’anacoreta, es va jaure sobre la teva tomba fins que va morir.
Sant Luci I, papa.
Luci, originari de Roma, fou elegit papa l’any 253, per succeir sant Corneli i, igual que ell anteriorment, fou exiliat. Tanmateix, de seguida pogué tornar a Roma gràcies a l’accés al poder de l’emperador Valerià, el qual a l’inici del seu mandat fou favorable als cristians. Al retorn, però, s’hagué d’enfrontar a la difícil qüestió de què calia fer amb els lapsi, els cristians que havien apostatat en la persecució. Luci sapiguè adoptar posicions tolerants d’admissió d’aquests després de pràctiques penitencials, tot seguint les tesis de sant Corneli i sant Cebrià, enfront de la intransigència de l’antipapa Novacià. Morí l’any 254.
Sant Joan Josep de la Creu, religiós.
Carlo Gaetano Calosirto nasqué a l’illa d’Ischia (Nàpols) el 1654, va ingressar als franciscans quan tenia 16 anys prenent el nom de Juan Josep de la Creu. Ben aviat destacar però, per la seva gran ascesi, consistent en una vida marcada per la penitència, la pregària i l’austeritat. Introduí a Itàlia la reforma de sant Pere d’Alcantara que promulgava el retorn a la pobresa inicial, arribant a fundar un convent reformat. Tota la vida vestirà un únic hàbit tot esquinçat i molt apedaçat, per la qual cosa rebrà el sobrenom de “el frare dels cent pedaços”. Durant vint anys fou provincial de l’orde. És igualment conegut com a bon confessor i director espiritual, així com autor de diversos miracles i guaricions. Morí l’any 1734. La seva canonització data del 1839.