Avui, dia 5 de maig, celebrem la festivitat: de sant Àngel, religiós; de Màxim de Jerusalem, bisbe; de santa Irene, màrtir; i del beat Salvi Huix, màrtir.
Sant Àngel de Jerusalem, religiós
Nascut a Jerusalem vers l’any 1185 en el si d’una família jueva convertida al cristianisme. Fou un dels primers membres de l’orde de Nostra Senyora del Monte Carmel (carmelites), i després de ser ordenat prevere rebé la missió d’obtenir de Roma la confirmació de la Regla del seu orde. L’etapa final de la seva vida la passà a Sicília, per la qual cosa també es coneix per sant Àngel de Sicília, i allà excel·lí com a predicador. Fou apunyalat per l’esquena un 5 de maig de l’any 1225, per un dels personatges importants del lloc a qui havia denunciat per la seva falta d’ètica.
Sant Màxim de Jerusalem, bisbe
Batejat amb el nom de Maximionas, en temps de les darreres persecucions durant l’emperador Maximí Daia (305-313), va ser condemnat a treballs forçats a les mines, després de treure’l un ull i cremat un peu amb ferros roents. Després, ja en temps de pau, es va fer monjo prenent el nom de Màxim de Jerusalem i posteriorment esdevingué bisbe d’aquesta ciutat, on intervingué en la construcció dels santuaris dels llocs sants. Morí possiblement l’any 348.
Santa Irene, màrtir
Darrera del nom d’Irene batega un dels anhels més nobles de la humanitat. Originat en la veu grega “eiréne”, significa “pau”, però en el seu sentit més positiu, heretat de la tradició clàssica. D’origen eslau, va viure en la segona meitat del segle I, i va canviar el nom pagà de Danae pel d’Irene al convertir-se al cristianisme i va afegir al nom el sentit de la caritas cristiana. Segons la llegenda, va sortir miraculosament indemne de multitud d’intents de martiri perquè no renunciava a la fe: llençada als peus de cavalls salvatges, tirar-la a un pou ple d’escurçons, serrar-la i lligar-la a una mola de molí. Fou molt venerada en l’antiga Bizanci.
Beat Salvi Huix, bisbe i màrtir
Va néixer l’any 1877 a la casa pairal d’Huix a Sant Hilari Sacalm. Després de ser ordenat prevere a la diòcesi de Vic, ingressà a la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri, i n’exercí de Superior. Posteriorment fou nomenat bisbe d’Eivissa i en 1935 de Lleida. Durant els primers dies de la Guerra Civil fou empresonat. La Generalitat organitzà un trasllat a Barcelona,i al ser detingut per un control, va comentar al seus companys “Ja som a Sants”, en el sentit de que era l’estació final del viatge cap el martiri. Va demanar ser l’últim de ser executat per animar i absoldre els seus companys, tots afusellats la matinada del 5 de d’agost de 1936. Fou beatificat en el 2013.