Avui, dia 5 d’agost, celebrem la Dedicació de la Basílica de Santa Maria Major. Juntament amb les advocacions de Neus, Blanca, Àfrica i Remei, la festivitat de Santa Afra i la Mare de Déu del Vinyet.
Dedicació de la Basílica de Santa Maria Major / Mare de Déu de les Neus
La llegenda parla que la nit del 4 al 5 d’agost del 356, un matrimoni romà havia tingut un somni del lloc on s’havia de construir una església dedicada a Maria i quan ho comentaren al papa, aquest havia tingut un somni semblant. L’endemà, el 5 d’agost, en ple estiu, una nevada miraculosa hauria marcat el perímetre d’una església s’havia de construir a Roma en honor de la Mare de Déu. Immediatament, el papa ordenà l’edificació d’una basílica, però aquesta no durà gaire, i vuitanta anys després, just després del concili d’Efes que declarà la maternitat divina de Maria, el papa Sixt III manà reconstruir en el mateix lloc la primera església d’Occident dedicada a Maria: la basílica de Santa Maria Major. D’aquest relat neix també el nom popular de “Mare de Déu de les Neus” o la “Verge Blanca” amb el que es coneix la diada d’avui.
La Basílica de Santa Maria Major és el centre de la devoció mariana de Roma, i la imatge és coneguda també com a “Salus Populi Romani”, Protectora del Poble Romà, per la qual cosa hom considera origen remot de moltes de les advocacions de la “Verge del Remei” que hi ha repartides arreu. La basílica romana també destaca per la gran quantitat d’imatges al voltant de la vida de Maria, sobretot les relacionades amb el Naixement: així es venera una part del pessebre, que segons la tradició va fer servir el Nen Jesús. Per això aquest temple també es coneix com la basílica de la “Mare de Déu del Pessebre”. Hi ha també una imatge de Maria “Reina de la Pau”, encarregada per Benet XV en acció de gràcies per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Santa Afra d’Augsburg, màrtir
La nostra màrtir va morir durant la persecució cristiana a Augsburg, a l’actual Alemanya, que es va produir l’any 304. Per aquella època els soldats obligaven a retre culte als déus pagans i aquells que si negaven eren turmentats de mil maneres per aconseguir que abjuressin de la seva fe. Segons diverses tradicions llegendàries, la nostra santa africana practicava la prostitució sagrada quan es va convertir a Crist, i sense haver estat batejada, va ser cremada viva per confessar la seva fe en Crist. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes. Una altra llegenda vincula santa Afra amb sant Narcís, patró de Girona, i per això en el seu sepulcre gòtic hi figuren diverses imatges de la santa.
Mare de Déu del Vinyet de Sitges
La seva història com a capella dedicada al culte de Maria, començà a l’edat mitjana. En un lloc de vinyes, durant els segles XII es va bastir una petita ermita dedicada a la Mare de Déu. Aquesta modesta capella sofrí diverses modificacions, com també la santa imatge, fins a convertir-se en l’actual santuari. L’any 1648 va quedar establerta aquesta data com a festivitat pròpia.