«Uns diuen: jo sóc de Pau, i d’altres: jo sóc d’Apol·ló… Què són Apol·ló i Pau? Simples servidors de Déu.» Aquest és un dels problemes amb què sovint es troba una comunitat cristiana quan hom es divideix en partidaris d’uns o d’altres, quan, com diu Pau: «Aquí no compta per a res ni el qui planta, ni el qui rega, sinó Déu que us fa créixer.» ¿En el lloc on estic m’he fet persona de tal o de tal altre, és a dir “partidista”?
Senyor, que sàpiga ser sempre home de comunió i no de divisió.