Avui, dia 4 de gener, celebrem la festivitat de: santa Elisabet Seton, religiosa; i la de santa Àngela de Foligno, vídua.
Santa Elisabet-Anna Bayley de Seton, religiosa
Nascuda a Nova York, en els prolegòmens de la guerra de la independència americana (1774), en el si d’una influent família de l’església episcopaliana. Mare de cinc fills. Malauradament, el seu marit William M. Seton, va contraure la tuberculosi, per la qual cosa decideixen passar una temporada a Itàlia buscant el bon clima mediterrani. Però a causa de les penúries del llarg viatge i de la quarantena, el marit moria al poc de desembarcar. En una visita a Florència entrà per primera vegada en una Església catòlica on li va impactar la decoració barroca i la gent de tota condició pregant. Allà va començar una vivència religiosa profunda, que li va fer un tomb substancial a la seva vida.
De tornada a Nova York, es convertí al catolicisme patint el rebuig social i familiar: “la fe eleva l’ànima per sobre de la tempesta”. Pocs anys més tard fundà a Maryland una escola i la primera comunitat de religioses dels Estats Units, amb el nom de Germanes de la Caritat de sant Josep. Establiren escoles, internats i hospitals, que foren model educatiu de les escoles catòliques als Estats Units: “hem d’ensenyar als nens no només el que és útil, sinó també el que és bo”. Morí de tuberculosi el 4 de gener del 1821. Fou la primera nascuda als Estats Units declarada santa (1975).
Santa Àngela de Foligno, vídua
Neix l’any 1248 en una família benestant a Foligno, prop d’Assís. Tant en els seus anys de joventut, com els d’esposa i mare, va portar una vida llicenciosa, plena de greus desvaris, com després confessarà amargament. Cap a l’edat de 35 anys perd a tota la família, i, és llavors quan sent la forta crida de Déu a la conversió. S’encomana a sant Francesc, i peregrinarà a Assís, a la recerca de confessió i ajut espiritual, per començar una nova vida. Es feu terciària franciscana, tingué grans experiències místiques, visions de la Passió de Crist i èxtasis: “veig Déu en totes les coses i a cada moment”. En la seva espiritualitat tot gira entorn de la Creu, al cor de Jesús i l’Eucaristia. Mística i escriptora medieval, morirà en el 1309, preparada en la més dòcil disponibilitat, confiant sempre en la gràcia divina: “qui estima Déu, no té por de res”. Canonitzada en el 2013, sobre el seu sepulcre, s’han obrat innumerables miracles.