Avui, dia 4 d’abril, celebrem la festivitat: de sant Plató, abat; de sant Benet de Palerm, religiós; i del beat Josep Benet Dusmet, cardenal.
Sant Plató, abat
Fou un abat que reanimà el monaquisme oriental i sofrí un llarg empresonament, per haver reprovat obertament el divorci de l’emperador Constantí VI. Morí a Constantinoble el 814.
Sant Benet de Palerm, religiós
Benet Manasseri, sant Benet de Palerm, nasqué el 1524 a Sicília, fill d’esclaus africans (potser nubis), i per això era anomenat “el moro”. La mare havia estat alliberada, i també ho fou Benet en néixer. Després d’uns anys de treballar de pagès, s’incorporà a una comunitat eremítica i arran de la seva dissolució finalment ingressà als franciscans menors, on alternà tota mena de responsabilitats, malgrat ser analfabet: des de cuiner fins a superior i mestre de novicis, i totes les visqué amb molta humilitat i esperit de servei.
Després de la seva mort el 1589, la tradició l’atribueix nombrosos miracles i és invocat per molts afroamericans. Les seves despulles es troben a l’església de Santa Maria de Gesú (Palerm). El procés de canonització s’allargà més de dos segles, fins al 1807, quan fou proclamat sant a Roma pel papa Pius VII.
Beat Josep Benet Dusmet, cardenal
Fill del Marquès de Dusmet, nasqué en 1818 a Palermo, Itàlia. Fou monjo i abat benedictí. En 1867 fou ordenat bisbe de Catània en els temps complexos de la unificació italiana i posteriorment creat cardenal. Promogué l’apostolat social, el culte diví, el zel del clergat i la formació. Tingué un paper important tant en la reforma del Col·legi benedictí de Sant Anselm de Roma com la de la Confederació Benedictina. Però sobretot és recordat per la seva dedicació als més necessitats, estant al costat del poble durant les erupcions de l’Etna i assistint a les víctimes dels terratrèmols i de les epidèmies de còlera. Cultivà la pobresa fins al punt que quan morí, un 4 d’abril de 1894, no trobaren a l’armari cap peça seva per canviar-li de roba. Això sí, deia: “sempre m’agradà la pobresa però mai la brutícia”. Fou beatificat en 1988.