Avui, dia 31 de desembre, celebrem la festivitat de: sant Silvestre I, papa; de santa Coloma, verge i màrtir; i la de santa Melania la Jove.
Sant Silvestre I, papa
Sacerdot romà, va ser elegit papa l’any 314, just després que l’emperador Constantí legalitzés el cristianisme, i posés fi a l’època de les persecucions. Va ser, doncs, l’home encarregat de reorganitzar l’Església en aquella nova i decisiva etapa. Veié penetrar la fe cristiana en totes les classes de la societat, però també assistí impotent, a l’esclat de l’heretgia arriana que afirmava que Jesús no era Déu. Envià legats al concili de Nicea l’any 325 que va aclamar Crist com a Fill de Déu. Durant el seu pontificat, per voluntat de l’emperador, es construïren les basíliques romanes de Sant Joan del Laterà i de Sant Pere del Vaticà, així com la de la Santa Creu a Jerusalem. Assentà les bases del dret canònic i la creació de l’escola romana de cant. Morí el 31 de desembre l’any 335.
Santa Coloma, verge i màrtir
Aquesta jove de setze anys, segons la narració de la seva passio llegendària, hauria nascut a Hispània i viatjà a Sens a la Gàl·lia. Allà, segurament durant la persecució d’Aurelià, cap a l’any 273, es negà oferir sacrificis als déus, i fou conduïda a un prostíbul que fou incendiat tot seguit. Dos miracles van succeir que van donar fama a la nostra màrtir: d’una banda, una ossa hi aparegué per defensar la castedat de la nostra santa dòcil a les seves ordres; i, d’altra, cap de totes dues no sofriren cap dany del foc encès. Però malgrat, tot, seguidament la nostra màrtir fou decapitada. La seva popularitat ha fet que donés nom, a un bon nombre de poblacions.
Melània la Jove, matrona romana
Nascuda cap al 383, pertanyia a la família patrícia Valerii, una de les més influents i riques del baix imperi. Casada molt jove, va tenir dos fills que va tenir que moriren poc després. Molt afectada per aquest fet, Melània, començarà un període de reflexió. Juntament amb el seu espòs Pincià, van optar per la vida ascètica. Vengueren gran part del seu immens patrimoni i alliberaren milers dels seus esclaus, causant un escàndol entre la noblesa romana.
Llavors, formaren un petit grup que es desplaçà a Sicília, i més tard és al nord d’Àfrica, on van fer amistat amb sant Agustí d’Hipona. A Cartago i Tagaste (Numídia) visqueren set anys en què van fundar diversos monestirs. El seu periple, però, no es va acabar pas aquí. Perquè iniciaren una peregrinació a Jerusalem on van poder conèixer sant Jeroni, i fundaren un gran monestir femení prop de la muntanya de les Oliveres. Santa Melània es convertí en una gran mestra espiritual, notable per la seva erudició bíblica, la seva vida ascètica rigorosa, les seves obres de caritat i la seva capacitat de reconciliar comunitats dividides. La nostra santa encara viatjarà fins a Constantinoble i de retorn a Jerusalem, moria el 31 de desembre cap a l’any 439: “el meu Esperat ve a buscar-me”.