Avui veiem com Déu beneeix Abram i Sarai, i per aquest motiu canvia lleugerament els seus noms per Abraham i Sara, però pròpiament canvia el significat de les seves vides; ell serà «pare de molts pobles»; ella, segons els estudiosos del seu nom, passarà a significar de “la meva princesa” amb tot el que comporta de propietat personal, a princesa, és a dir per a tothom, al servei de totes les generacions: ella pertany a Déu i per això pot donar el fruits del seu ventre, el seu fill, per seguir la voluntat de Déu, el desig de Déu, i per això és benedicció de Déu, com veiem al començament de la narració d’avui. ¿I tu, a qui pertanys? ¿Ets de Déu, ets per a Déu? ¿O ets per a tu?
Senyor, beneeix-me!