Avui, dia 30 d’abril, celebrem la festivitat: de sant Pius V, papa; de sant Josep Benet Cottolengo, prevere; i la dels sants Marià i Jaume, màrtirs.
Sant Pius V, papa
Antonio Michele Ghislieri neix al ducat de Milà el 1504. De jove va entrar a l’orde dels Predicadors. Dominicà del grup reformador és cridat pel papa per ser comissari general de la Inquisició romana. Fou elegit el papa 225 de l’Església catòlica, l’any 1566, amb el nom de Pius V.
És el gran home de les reformes del concili de Trento. Durant els sis anys del seu pontificat, aplicà amb gran dedicació les decisions del concili; promulgà el catecisme romà, així com el breviari i el missal, formant una comissió per a la revisió de La Vulgata. Davant les noves situacions pastorals crea dues congregacions que serien la base de la posterior “De Propaganda Fide”. Proclama sant Tomàs d’Aquino patró i doctor de l’Església, proposant la introducció de la Summa Theologica en l’ensenyament dels clergues.
Convocà la Santa Lliga, la coalició militar per contrarestar l’avanç dels turcs per Europa. Quan s’assabentà del triomf a Lepant, manà que tocaren totes les campanes de la ciutat i va promoure la devoció al rosari. També treballà a favor de l’assistència als pobres i necessitats, creant estructures d’assistència i ajuda com el Monte de Pietat i els hospitals de Sant Pere i de l’Esperit Sant. S’adormí en el Senyor el primer de maig de 1572. La seva canonització data del 1712.
Sant Josep Benet Cottolengo, prevere
Nasqué el 1786 a Bra, al Piemont, en el si d’una família burgesa benestant. A divuit anys fa entrada al seminari, és ordenat prevere i un temps després, serà elegit canonge de l’església del Corpus Domini de Torí.
Després d’un temps dedicat a l’estudi i la predicació, la trobada amb una mare embarassada i malalta, a la qual no volien en cap hospital, el portà a obrir a Valdocco, Torí, el conjunt d’establiments de caritat “Petita casa de la Divina Provídència”, al qual van seguir altres obres d’estil similar que portarien el seu nom. Sempre va estar fortament fonamentat en una gran confiança en la divina Providència: “el banc de la Providència no coneix la bancarrota”. Fundà la congregació de Germans de Sant Vicenç, actualment Germans de Josep Benet Cottolengo. S’adormí en la pau de Crist el 30 d’abril de l’any 1842: les seves darreres paraules foren les del salm 122: “quina alegria quan em van dir: anem a la casa del Senyor”. És considerat l’apòstol de la caritat en el segle XIX. Fou canonitzat l’any 1934.
Sant Marià i sant Jaume, màrtirs
Marià era lector i Jaume diaca en una comunitat de la regió de Numídia, al nord de l’Àfrica del segle III. Foren detinguts, i portats a Lambese, a l’actual Algèria, on foren interrogats. En no abjurar de la fe, els empresonaren fins que els portaren juntament amb molts altres cristians a la llera d’un riu sec on la ribera feia una mena de circ on podien ser-hi un munt d’espectadors. Allà foren decapitats l’any 259, en temps de l’emperador Valerià. L’acta de la seva passió es considera autèntica i fou escrita per un cristià que havia compartit la presó amb ells.