Scroll Top

3 de setembre 2025 Sant Gregori I, el Gran

Avui, dia 3 de setembre, celebrem la festivitat de sant Gregori el Gran, papa i doctor.

Sant Gregori I, el Gran, papa i doctor de l’Església 

Neix a Roma cap l’any 540, fill d’un senador romà Gordiano i de santa Silvia (venerada com a santa el 3 de novembre). Estudià dret i com a funcionari imperial es distingí per la seva capacitat administrativa, i per la seva integritat moral, fins al punt d’exercir el màxim càrrec civil de “prefecte de l’urbs”. Mentrestant, en el seu interior, madurava la vocació monàstica que va abraçar el 574 a Roma, donant els seus béns als pobres i convertint la seva casa paterna en un monestir dedicat a sant Andreu. 

Quan era monjo, el papa Pelagi II el va ordenar diaca i l’envià a Constantinoble com a Aprocrisiari (nunci). Allà estigué sis anys, els quals continuà vivint amb altres monjos tot exercint les seves activitats diplomàtiques. Al tornar a Roma el succeí en la seu de Pere. Fou el primer papa que utilitzà el poder temporal de l’Església, sense oblidar l’aspecte espiritual de la seva tasca, mantenint-se sempre humil  i senzill: així en les seves cartes oficials es definia com el “servent dels servents”. Contemplatiu per naturalesa, es mostrà expert en els afers teològics i polítics, al llarg dels 13 anys i mig de pontificat. Envià els primers missioners a Anglaterra i es mostrà sol·lícit envers els necessitats. 

Va haver d’afrontar la invasió longobarda de la península Itàlica, pestes i inundacions i va exhortar a la penitència. En una de les processons per demanar la fi de la pesta, quan creuava el pont davant del Vaticà, tingué una visió de l’arcàngel sant Miquel sobre la Mole Adriana, interpretada com a signe celeste que anunciava la fi de l’epidèmia. Per això, l’antic mausoleu fou nomenat Castel Sant’Angelo. 

Va deixar un amplíssim epistolari, admirables homilies, un famós comentari al llibre de Job (on afirma que l’ideal moral és integració harmoniosa de la paraula i l’acció, del pensament i l’esforç, de la pregària i de la dedicació als propis deures), els Diàlegs (per demostrar que la santedat sempre és possible, amb una hagiografia que narra l’exemple de diversos homes i dones, entre d’ells la de sant Benet) i la seva obra més famosa: la Regla Pastoral (on desenvolupa la seva idea del bisbe ideal). També ens llegà nombrosos textos litúrgics, cèlebres a caus de la reforma del cant, que pel seu nom va ser anomenat “gregorià”. 

La grandesa de la seva obra li valgué l’apel·latiu de “magne”, el gran. Morí l’any 604 i fou venerat com a sant. És un dels quatre grans Pares de l’Església, juntament amb els sants Ambrosi, Jerònim i Agustí; i el primer monjo en assolir la dignitat pontifícia.

Última actualització: 3 setembre 2025