Avui, 3 de març, celebrem la festivitat de: santa Conegunda, religiosa; i la de sant Medir màrtir.
Santa Conegunda de Luxemburg, religiosa
Nascuda en el 975, amb el consentiment del marit, l’emperador Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, guardà la virginitat promesa abans del seu matrimoni i afavorí les esglésies. Va ser molt activa en política, assessorant el seu marit i prenent part en els consells de l’Imperi. Un cop morí Enric II, fou regent juntament amb el seu germà fins l’elecció del seu successor. Es retirà com a simple monja a l’abadia benedictina de Kaufungen que ella mateixa havia fundat. Reposà en el Crist el 1033.
Fou canonitzada per Inocenci III en l’any 1200. En la butlla de canonització s’explica, entre altres miracles, que una vegada fou acusada de conducta escandalosa, i ella es va sotmetre al judici diví caminant sobre ferros roents sense patir cap mal, amb gran joia del seu marit.
Sant Medir, màrtir.
Sant de molta tradició a Barcelona i al Vallès. Segons la llegenda popular folklòrica, Medir era un pagès, que vivia a la vessant vallesana de la serra de Collserola, vora el camí ral entre Barcelona i Sant Cugat. Durant la persecució decretada per l’emperador Dioclecià contra els cristians, molts d’ells, van córrer a refugiar-se a llocs més segurs. Un dels que es va amagar per salvar la vida fou el bisbe de Barcelona, sant Sever, que va deixar la ciutat per anar a Sant Cugat. A mig camí es va trobar Medir, que treballava al seu hort plantant faves. El bisbe se li va donar a conèixer i abans de reprendre el camí, va fer un miracle: fent florir i granar les faves, que Medir acabava de plantar. Poca estona després, en van aparèixer els perseguidors del bisbe, tot preguntant a Medir si l’havia vist passar. Ell, que no volia delatar però que tampoc no volia mentir, els va respondre que havia passat, quan ell plantava les faves que ara collia. Els perseguidors s’ho van prendre con una burla descarada, i com a càstig, fou executat. L’ermita que du el seu nom s’aixeca damunt del lloc on se suposa que vivia el sant.
Segons els estudiosos, aquesta llegenda de sant Medir de ben segur que és una popularització, apropiació i desdoblament d’Emeteri, el qual, juntament amb Celedoni, foren realment dos legionaris romans que foren judicats, empresonats i finalment ajusticiats pel fet de declarar-se cristians a Calahorra, a la Rioja, durant una de les persecucions romanes. D’ells en canta Prudenci a finals del segle IV: “el rabiüt tirà, amenaçava amb l’espasa la lliure creença a aquells que es mantenien ferms i íntegres en l’amor de Crist i els sol·licitava amb els assots, les falçs i les ungles del garfi. La presó oprimeix amb dures cadenes els colls aferrats, el botxí aterra per tota la plaça, l’acusació corre com si fos veritat, la veu verídica es condemna. La virtut ferida picà el terra trist amb l’espasa i, llençada damunt les tristes pires, absorbí les flames amb el seu alè. Als sants tan dolç els sembla ser cremats com ser travessats pel ferro”.
La veneració d’aquests màrtirs s’estén per tota Catalunya. Porten el seu nom les poblacions de Sant Celoni al Vallès Oriental, Sant Medir al Gironès, etc… com també els tenen per patrons a Cardona (anomenats allí Ermenter i Celdoni). Els seus nom adopten doncs, diverses formes: Emeteri, Ermenter, Medir; Celedoni, Celdoni, Celoni.