Avui, dia 3 de gener, celebrem la festivitat de: santa Genoveva, verge; de sant Ciríac Elies de Chavara, prevere; i de sant Josep Maria Tomasi, cardenal.
Santa Genoveva de París, verge
Nascuda a Nanterre, prop de París vers el 422, és consagrada a Déu des de la seva infantesa per Sant Germà d’Auxerre que li pregunta si vol convertir-se en esposa de Crist i consagrar tot el seu amor exclusivament a Ell. Sembla, però, que no va ser fins als quinze anys que, juntament amb altres noies, va fer vots davant de Déu. Temps més tard, en l’any 451, les hosts dels huns, ja havien travessat l’Europa oriental i central i s’atansaven perillosament, a la zona de París. Genoveva va ser un personatge decisiu en el sosteniment moral dels parisencs, davant el perill d’invasió de les tropes d’Atila. La que esdevindria patrona de París, deslliurà, gràcies a la seva pregària, la ciutat assetjada. Morí cap a l’any 500.
Sant Ciríac Elies, prevere
Nasqué l’any 1805 a Kainakary, al sud de l’Índia, en el si de la comunitat cristiana de l’estat de Kerala. Rebé una bona educació des de petit, i com que tenia aptitud pels estudis i devoció religiosa, als 13 anys entrava al seminari, essent ordenat sacerdot als 24. Va renovar la fe dels fidels amb la predicació i la seva obra educativa i social: “el que no és per Déu, no serveix; el que és per Déu, és sempre útil”. Amb l’ajuda d’altres, va fundar dues congregacions carmelites: una masculina en 1831 (Carmelites de Maria Immaculada) i anys més tard, en 1866, una de femenina (Congregació de la Mare del Carmel). El 1861 és escollit Vicari General dels Carmelites de Maria Immaculada, per a l’església siromalabar. Morí el 3 de gener de l’any 1871. I en el 2014 esdevingué el primer sant d’origen indi canonitzat.
Sant Josep Maria Tomasi, cardenal
Nascuta en 1649 a Traina, Sicília, al castell familiar dels prínceps de Lampedusa. La seva família era profundament religiosa. Els seus pares fundaren el monestir de Montechiaro, on la germana de la mare fou la primera abadessa. La vocació religiosa també va arribar a quatre de les seves germanes que es feren monges en aquest monestir. Amb la dispensa de la Santa Seu, la seva mare hi va anar a viure com oblata benedictina, mentre que el seu pare es retirà a casa seva menant una vida més contemplativa. Amb aquest context familiar, en 1666, quan tenia 16 anys, el nostre sant renuncià als títols nobiliaris de Príncep, Duc de Palma i Gran d’Espanya, en favor del seu germà i es feu religiós teatí. Destacà pel seu rigor acadèmic, la profunditat de la seva recerca sobre textos litúrgics antics i patrístics, tot contribuint a la recuperació de fonts litúrgiques: “qui estima la saviesa i la pregària, no caminarà mai sol”. Precursor de la reforma litúrgica, és creat cardenal en 1712, però va continuant vivint amb austeritat i humilitats fins que va morir a Roma l’1 de gener del 1713. Fon canonitzat en 1986