Avui, dia 3 de febrer, celebrem la festivitat: de sant Blai, bisbe i màrtir; de sant Anscari (o Òscar), bisbe; de Santa Maria de Sant Ignasi (Claudina) Thévenet, verge; i la del sant Simeó i Anna, profetes.
Sant Blai de Sebaste, bisbe i màrtir
Segons la tradició, va ser metge abans de ser bisbe de Sebaste, a la província romana d’Armènia, pels volts de l’any 300. Antigues llegendes conten que durant la persecució de Licini es va refugiar en una cova a la muntanya. Allà se li acostaven pacíficament els animals salvatges i els guaria quan estaven ferits. Finalment, fou detingut, i durant la captivitat una mare li presentà el seu infant que s’ofegava amb una espina de peix clavada a la gola, i per la intercessió del nostre sant, que fent el senyal de la Creu i pregant, aconseguí que es guarí miraculosament. En negar-se a renunciar a la fe cristiana fou martiritzat, probablement l’any 316. El seu culte s’escampà a Occident a partir del segle XI i tingué una gran popularitat. És el patró dels qui pateixen malalties de gola i dels otorrinolaringòlegs.
Sant Anscari (Òscar), bisbe d’Hamburg
L’anomenat “apòstol del Nord” o d’Escandinàvia, nasqué prop d’Amiens, a la França carolíngia, vers l’any 801. Monjo de Corbie, prop d’Amiens, on destacà per la seva pietat i dedicació a l’estudi. L’any 826 acompanyà el rei Harald de Dinamarca, acabat de batejar, i inicià la predicació als pobles escandinaus. Més tard encara viatjà a Suècia on fundà una de les primeres comunitats cristianes a Birka, tot i les grans dificultats. Va ser el primer bisbe d’Hamburg (situada al Bàltic sota poder imperial, i des de la qual es podien enviar fàcilment expedicions missioneres) i legat pontifici per als Regnes del Nord. Després de la destrucció d’Hamburg pels normands, esdevingué bisbe de Bremen, unint ambdues seus: “no hem estat enviats per tenir èxit, sinó per ser fidels”. Apòstol per l’acció exterior, fou monjo per la vida interior. Morí el 3 de febrer de 865 a Bremen.
Santa Maria de Sant Ignasi (Claudina) Thévenet, verge
Claudina Thévenent neix a Lió l’any 1774, filla de família cristiana i benestant, no s’escaparen al sofriment i convulsions de la Revolució Francesa, on moriren executats dos dels seus germans. Aleshores comprengué que el món necessitava era descobrir l’existència d’un Déu bo, que estima sense condicions: “Déu mai no ens abandona”. Aviat destacà per la seva dedicació als necessitats, especialment les noies òrfenes.
Animada pel sacerdot André Coindre, el 1818 fundà una associació que esdevingué amb el temps, la Congregació de Religioses de Jesús Maria, dedicada a crear residències i escoles per a noies, especialment aquelles sense mitjans, i que aviat es va estendre per tot el món. Llavors, com a religiosa adoptà el nom de Maria de Sant Ignasi. La seva espiritualitat es caracteritza per un gran amor a Jesucrist, el perdó com a resposta a l’odi i la violència, l’educació com a camí de transformació personal i social, i una confiança profunda en Déu. La fundadora morí el 3 de febrer del 1837 tot dient: “Que bo és Déu!”. La seva canonització data del 1993.
Sants Simeó i Anna, profetes
L’endemà de la Presentació del Senyor, recordem els dos personatges que el reben al temple i que esdevenen el símbol d’Israel, que esperava amb cor net i confiança en Déu; la vinguda d’aquell, que havia de portar la redempció i el consol al seu poble, i havia d’esdevenir la llum de totes les nacions. Aquests, un home i una dona vells, signifiquen la “resta d’Israel” que parlaven els profetes, aquell Israel que Déu va escollir, perquè realitzés i anunciés, el projecte d’amor i justícia que ell volia per a tota la humanitat.
Sant Simeó, home just i devot, havia rebut la promesa que no moriria abans de veure el Messies, i en veure’l el reconeix immediatament proclama en el seu càntic que és llum per il·luminar totes les nacions i glòria del poble d’Israel. Santa Anna, profetessa de la tribu d’Aser, vídua dedicada a la pregària i dejuni, també reconeix Jesús com a Redemptor i anuncia la seva arribada a tots els que esperaven la salvació de Jerusalem.