Si hi ha d’haver una constant que identifiqui a un creient ha de ser la seva actitud de profund respecte envers l’altre, sigui quina sigui la seva condició i la seva procedència; perquè l’altre, com jo, és estimat per Déu, que escolta la persona en les seves necessitats: siguin immigrants, viudes, orfes, pobres. Més encara, el llibre de l’Èxode avui ens ha dit: «Si ell alçava a mi el seu clam, jo l’escoltaria, perquè soc compassiu.» ¿Què cal fer per no perdre la sensibilitat envers els més necessitats, aquells en qui hi ha Déu?
Senyor, que la Teva compassió, sigui també la meva compassió; que escolti com Tu escoltes.
