Avui, dia 29 de juliol, celebrem la festivitat de: santa Marta Maria i Llàtzer de Betània; de sant Adam de l’Antic Testament; i santa Beatriu, verge i màrtir.
Sants Marta, Maria i Llàtzer de Betània, amics del Senyor
Els tres germans vivien a la localitat de Betània, prop de Jerusalem, i foren amics de Jesús acollint-lo sovint a casa seva. Les germanes apareixen tres vegades als Evangelis: a l’àpat de Betània, en la resurrecció de Llàtzer i una altra vegada a Betània uns sis dies abans de la mort de Jesús.
A la casa de Betània Jesús experimentà l’afecte de l’amistat, la diligència de l’acolliment, la promptitud a escoltar i creure que ell és la resurrecció i la vida. Per això l’Evangeli de Joan afirma que els estimava. Marta és activa i intel·ligent, i la seva amorosa dedicació per oferir a l’hoste un acolliment confortable a casa seva és reconeguda per l’Església com a model de laboriositat. Maria s’asseu als peus del mestre amb el desig d’acollir fidelment la seva Paraula. Tradicionalment, a Maria se l’ha volgut identificar amb la vida contemplativa i a Marta amb l’activa: aquests són dos aspectes que no han de faltar en un cristià, però que no han de contraposar-se sinó complementar-se.
L’episodi de la resurrecció de Llàtzer té lloc quatre dies després de la mort del germà. És una prefiguració de la resurrecció de Jesús i de tota la humanitat i ens ha deixat també un bonic testimoni de fe: “Si haguessis estat aquí no s’hauria mort el meu germà. Però fins i tot, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis”.
Sant Llàtzer és l’únic de tots els sants reconeguts que va morir dues vegades. La llegenda àuria relata que els tres germans haurien anat a predicar a Marsella, on Llàtzer hauria estat el primer bisbe.
Sant Adam de l’Antic Testament
Algunes litúrgies orientals celebren avui la festa del primer home, Adam, espòs d’Eva i pare, almenys, de Caín, Abel i Set. En hebreu, l’home és designat amb el nom d’Adam, terme que el relaciona amb la terra fèrtil, la terra roja de conreu (en hebreu, adamà). El seu nom ens recorda, d’una banda, el comú origen dels éssers humans; d’altra, la infidelitat al camí que Déu proposa a l’home que ens marca des del començament; i, finalment, la promesa de la salvació de Déu realitzada en Jesucrist.
Santa Beatriu, verge i màrtir
Beatriu és una màrtir romana de començaments del segle IV, germana dels també màrtirs Simplici i Faustí. Aquests foren assassinats pel fet de ser cristians i els seus cossos llençats al riu Tiber, però Beatriu recuperà els cossos i els donà una digna sepultura. La nostra santa fou denunciada per les seves creences cristianes per un parent seu anomenat Lucreci que tenia interès en la seva mort per heretar-la. Després de patir presó i turments, perseverà en la fe fins a morir màrtir. Els cossos dels tres germans foren traslladades primerament a la basílica de Santa Maria Major de Roma i després a la Basílica de Sant Nicolau “in carcere”.