Avui, dia 29 de desembre, celebrem la festivitat de: sant Tomàs Becket, bisbe i màrtir; de Tròfim d’Arles, bisbe; i la del rei David, de l’Antic Testament.
Tomás Becket, bisbe i màrtir
Nascut a Londres l’any 1118 d’una família d’origen normand, fou molt amic del rei Enric II. Des de jove fou iniciat a la carrera eclesiàstica, formant-se a l’abadia de Merton i estudiant a Normandia i a Bolònia. Fou secretari del rei i canceller del regne, gaudint d’un lloc de gran confiança i prosperitat, fins que, en 1162, cenyí la mitra primacial d’Anglaterra.
La conversió en la vida de sant Tomàs succeí quan accepta ser arquebisbe de Canterbury, fortament amb el suport del rei que mai havia imaginat que el seu estret col·laborador es convertirà en el més fort adversari. Seves són les frases: “soc fidel servidor del rei, però primer de Déu”; i també: “que ningú no s’atreveixi a impedir-me complir la llei de Déu”. Defensà a ultrança la llibertat de l’Església, negant-se a posar el seu segell a les Constitucions de Clarendon que limitaven la llibertat i independència de l’Església d’Anglaterra, cosa que li valgué un exili de sis anys a França.
Després de llargues negociacions per garantir la seva seguretat, retorna al país, però no desaparegué el conflicte. Finalment, gairebé un mes més tard, el 29 de desembre del 1170, quatre cavallers partidaris del rei van entrar a la catedral de Canterbury mentre el nostre sant resava, i el van assassinar: “accepto la mort pel nom de Jesús i per la seva Església”. La commoció internacional fou immensa, el papa excomunicà el rei i aquest es veié oblidat a postrar-se i fent penitència pública davant de la tomba de l’arquebisbe. I, només tres anys més tard, el nostre màrtir fou elevat als altars. És el patró dels sacerdots i de l’Església anglesa.
Sant Tròfim d’Arles, bisbe
Nascut al segle I, va ser el primer bisbe d’Arles de Provença i un dels primers evangelitzadors de la Gàl·lia, establint les bases de l’Església local. Una tradició el va identificar amb el deixeble de sant Pau, del mateix nom, el qual hauria estat ordenat bisbe de mans de l’apòstol, i enviat a evangelitzar aquelles terres. Segons el martirologi romà la data del seu traspàs és el 29 de desembre. És el patró d’Arles.
Sant David, rei de l’Antic Testament
És una de les figures més importants de l’Antic Testament, és el gran rei d’Israel, destacant també com a poeta, profeta i guerrer. Mil anys abans que arribés la plenitud dels temps, fou escollit entre tots els fills de Jessè, el betlemita. Treballava de pastor, fins que Déu, per mitjà de Samuel, l’escollí per guiar el seu poble. Es donà a conèixer en vèncer el gegant Goliat, només amb la seva fona de pastor. Després de fugir dels atacs de Saül, un cop esdevingut rei, traslladà l’arca a Sió, convertint Jerusalem en la capital d’Israel i consolidà el seu regne.
Havent ofès greument el Senyor, fent matar el marit de Betsabé i ajuntant-se amb ella, es penedí sincerament i Déu li tornà el goig de la salvació. Jesucrist fou el seu hereu (com l’àngel anuncia a Maria), i també el seu Senyor (com està escrit en els Salms). Tradicionalment, se li atribueixen molts dels salms, que reflecteixen la seva devoció (“Les paraules que em surten dels llavis i els pensaments que el meu cor medita, que us siguin agradables, Senyor, penyal meu, redemptor meu”, salm 19:14), els seus moments de penediment (“He fet el que és dolent als vostres ulls”, salm 51:6) i també d’alegria (“El Senyor m’il·lumina i em salva”, salm 27:1).