Avui, 1 de març, celebrem la festivitat: de sant Rossend, bisbe i monjo; i la de sant Aubí, bisbe d’Angers.
Sant Rossend, bisbe i monjo
Rossend Gutiérrez, nascut prop de Porto a la província de Gallaecia (Galícia) cap l’any 907, pertanyia a la noblesa i estava emparentat amb els reis de Lleó. La seva mare fou santa Ilguara. Probablement s’educà a casa del seu tiet, el bisbe de Mondoñedo, combinant-ho amb diverses estades a cort reial, que li permeté tenir posteriorment relacions molt fluides amb la monarquia. Quan als divuit anys va posar-se a gestionar aquesta diòcesi com a bisbe de Dumio, començava una època en què calia refer-ho tot, en anys turbulents provocats per les invasions normandes i musulmanes del segle X. Impulsà la restauració d’esglésies, organitzà la vida monàstica, i va dedicar especial esforç a la formació del clergat i del poble.
La religiositat medieval està molt marcada per la vida monàstica: el monestir no només era un centre espiritual i intel·lectual, sinó també econòmic i social. Així, no és d’estranyar el fet que Rossend fundés diversos monestirs com el seu estimat de Celanova al qual es retirà quan tenia 43 anys. Però n’hagué de sortir, sense deixar de ser abat, per ser temporalment administrador de la diòcesi d’Íria-Compostel·la i governador de Galícia, càrrecs des dels quals hagué de fer front a les invasions dels normands i dels sarraïns. Aquesta combinació abacial i episcopal li donaren un tarannà que combinava l’acció i la meditació, fets i esperit.
Els seus biògrafs narren especialment que tenia especials i profunds sentiments humanitaris: sofria molt davant dels abusos de l’esclavatge, treballant activament per la seva abolició. Ja greument malalt, en gener de l’any 977, redactà el seu conegut testament monàstic encomanant la protecció del seu monestir de Celanova “al Creador, nostre Senyor Jesucrist… i al rei que des de la ciutat de Lleó ha estat ungit amb el poder reial, no perquè el domini” i instituint un nou abat. Morí pocs dies després, l’1 de març.
Fou canonitzat el 1195.
Aubí o Albí, bisbe d’Angers
Va néixer vers l’any 470 a la Bretanya francesa, i de jove s’incorporà a la vida monàstica arribant a ser el primer abat de Tincillac. Més tard fou escollit bisbe d’Angers, diòcesi que governà amb gran caritat enmig d’un món bàrbar i cruel. Pròxim al rei merovingi Xildebert, esdevingué un dels promotors del III concili d’Orleans, que reformà l’Església franca. Destacà per la seva ajuda a persones amb dificultats, especialment els captius dels pirates, per la qual cosa moltes vegades se’l va considerar patró de la protecció contra els pirates, especialment al nord d’Europa. Morí a Angers el primer de maç del 550.