Avui, dia 28 de gener, celebrem la festivitat de: sant Tomás d’Aquino, prevere i doctor; i la dels bisbes sant Valeri de Saragossa, sant Amadeu de Lausanna, i sant Julià de Cuenca.
Sant Tomàs d’Aquino, prevere i doctor de l’Església
Va néixer a Roccasecca, prop d’Aquino, a l’actual Itàlia, el 1225. Educat successivament al monestir benedictí de Montecassino i a Nàpols, als divuit anys ingressa a l’orde de predicadors, cosa que provocà la resistència de la família que el segrestà per fer-lo casar, arribant a introduir-a la seva cambra una prostituta per fer-lo desistir. Certes tradicions expliquen que escapà amb l’ajuda de les seves germanes baixant-lo dins d’un cistell pels murs del castell. Continuà els estudis a París i a Colònia, sota el mestratge de sant Albert el Gran, combinant la filosofia aristotèlica, la teologia cristiana i el pensament dels pares de l’Església. Contemplatiu i silenciós, es feu apreciar de tothom.
Més intel·lectual que místic, ensenyà la filosofia i la teologia, matèries sobre les quals va escriure extensament, destacant la “Summa Theologiae” i la “Suma contra Gentiles”. Una frase cèlebre seva és: “la gràcia no elimina la naturalesa sinó que la perfecciona”. Morí el 1274 al monestir cistercenc de Fossanova, tot anant al concili de Lió. Fou un home caritatiu i pacífic que dedicà la vida a l’estudi. Fou canonitzat el 1323 i l’any 1567 declarat doctor de l’Església amb el títol de Doctor Angèlic.
Sant Valeri (Valer) de Saragossa, bisbe
Bisbe de Saragossa, firmà les actes del Concili d’Elvira, que es reuní un dels primers anys del segle IV. La llegenda l’uneix al màrtir sant Vicenç., que fou el seu diaca. Després de ser detinguts i portats a València, el nostre bisbe fou desterrat a la Gàl·lia mentre que sant Vicenç era martiritzat. Poc després moria també sant Valeri. És patró de Saragossa i les seves relíquies són venerades a Roda d’Isàvena, al territori de l’antic bisbat de Lleida.
Sant Amadeu de Lausanna, bisbe
Canonge regular agustinià, cap el 1125 fou atret per la reforma cistercenca on entrà a l’abadia de Claravall on fou un deixeble directe de sant Bernat. Segons la tradició, més tard guià cinc anys els cistercencs d’Hautecombe, abans d’ocupar la seu de Lausanna en 1144. Es lliurà a l’educació de la joventut i a la formació d’un clergat piadós. Són conegudes les seves vuit homilies marianes que influïren fortament en la teologia medieval i són considerades un precedent de la mariologia cistercenca..
Sant Julià de Cuenca, bisbe
Nascut a Burgos cap del 1127. Va menà com a ermità retirat del món fins que l’any 1198 fou ordenat com el segon bisbe de Conca, després de la reconquesta de la ciutat als musulmans. Tot i resistir-se al principi, acceptà el càrrec per obediència. D’ell resta el record d’un bisbe sant, que vengué fins i tot els béns episcopals per socórrer els pobres en temps de fam. Morí el 28 de gener vers l’any 1208.