Esdres reconeix que a l’exili vivien en una situació d’esclavatge, però s’adona que Déu no els ha abandonat. Podem tenir la sensació que vivim en una situació d’absència de Déu, o de valors religiosos, al voltant nostre, però conservar aquesta esperança, que Déu no ens abandona, pot ser vital per a les nostres actituds de fe, perquè, potser, sense adonar-nos, ens deixaríem anar.
Senyor, fes-me sentir sempre la teva companyia.