Avui, dia 27 d’octubre, celebrem la festivitat de: sant Evarist, papa i màrtir; sant Frumenci, bisbe; i la dels sants Vicenç, Sabina i Cristeta, companys màrtirs.
Sant Evarist, papa i màrtir
La tradició hagiogràfica explica que va néixer a mitjans de segle I a Betlem en el si d’una família jueva assentada en terres gregues d’Antioquia, i estudià en els liceus hel·lènics. No es coneix la data de la seva conversió al cristianisme, però se’l troba a Roma, com un prevere molt estimat pels fidels. Bon coneixedor de la Sagrada Escriptura, és docte en predicació i humil en el servei. Esdevingué el quart o cinquè successor de sant Pere al voltant de l’any 97. Durant el seu pontificat que durà uns nou anys, va atendre curosament, les necessitats de l’església, va defendre la veritable fe, envers els errors dels gnòstics, i va establir normes de comportament pels bisbes i diaques. Segons algunes tradicions, morí màrtir a Roma a començaments del segle II.
Sant Frumenci, bisbe
És venerat com a evangelitzador i l’apòstol d’Etiòpia. Segons les narracions de Rufí d’Aquileia, nasqué en el segle IV a Tir, a Fenícia, i encara nen, retornant d’un viatge a l’Índia, el vaixell va anar a parar a Etiòpia on mataren tots els tripulants excepte ell i el seu germà Edesi perquè eren molt joves, i foren portats com esclaus a la cort del rei d’Etiòpia a Axum. Allà, gràcies a un gran miracle, es guanyaren el favor del rei i treballaren per la introduir el cristianisme al regne.
A la mort del rei, foren alliberats, però restaren com a tutors del jove hereu del regne fins que aquest arribà a la majoria d’edat. Frumenci de retorn al seu país, passà per Alexandria, on sant Atanasi l’ordenà bisbe i li demanà de tornar a Etiòpia, per consolidar-hi la fe. Ell, amb un grup de missioners, es dedicaren a l’evangelització del país, batejant el rei i al poble que en convertí en massa. Allà traduí la Bíblia a l’idioma local i enriquí la litúrgia cristiana alexandrina amb balls, belles cançons i ancestrals ritus populars. Els etíops l’anomenaren “Abuna Salama Kesetie Berham”, és a dir: un pare pacífic revelador de la llum. Morí vers l’any 383.
Sants Vicenç, Sabina i Cristeta, companys màrtirs
Foren tres joves de Talavera de la Reina que vers l’any 304, durant la persecució de Dioclecià, foren identificats com a cristians i fugiren de la persecució essent detinguts a Àvila. Allà foren assotats, desconjuntats en un poltre en forma d’aspa i finalment colpejats amb pedres fins a la mort. Sobre el que va ser el seu sepulcre, s’aixecà a Àvila, la magnífica basílica romànica de Sant Vicenç.