Avui, dia 27 de maig, celebrem la festivitat: de sant Agustí de Canterbury, bisbe; i la del beat Josep Tous i Soler, prevere.
Sant Agustí de Canterbury, bisbe
Anglaterra havia estat cristianitzada per missioners celtes, però després de l’arribada dels pobles germànics pagans (saxons provinents de Baixa Saxònia, angles d’Angeln en la moderna Alemanya i juts de la península de Jutlàndia en l’actual Dinamarca), els bretons cristians foren subjugats o expulsats a territoris perifèrics, tot arraconant el cristianisme.
El papa Gregori fou conscient de que calia una nova evangelització, i envià a sant Agustí, monjo romà nascut a mitjans del segle VI, juntament amb altres 39 monjos. Després d’un primer intent fracassat, l’any 597 aconseguiren arribar a Anglaterra on convertiren al rei jut de Kent, Etelbert, cosa que afavorí la seva tasca evangelitzadora. Elegí un camí d’evangelització disposat a acollir alguna de les tradicions paganes més arraigades aconseguint moltes conversions. Fou ordenat com a primer bisbe de Durovernum (que més tard es diria Canterbury), i primat d’Anglaterra.
L’intent d’aconseguir el suport dels cristians bretons al seu projecte d’evangelització fracassà perquè aquests tenien una posició clara contra els anglosaxons: “nosaltres no predicarem la fe a aquesta raça cruel d’estrangers, que traïdorament van fer fora els nostres avantpassat de la seva terra natal”. Malgrat tot, de mica en mica, el país es va anar omplint de monestirs, que foren fogars d’oració i des d’on sorgien nous evangelitzadors que van propiciar l’expansió de la fe cristiana i de la cultura. Sant Gregori escriví: “els angles, que abans no coneixien sinó una llengua bàrbara, començaren a lloar Déu en llengua hebraica (…). Els pobles orgullosos, que els prínceps de la terra no podien domar per les armes, foren subjugats per les simples paraules dels preveres”.
Sant Agustí traspassà un 26 de maig vers l’any 605. A Anglaterra la festa és aquest dia, i a la resta de l’Església el 27 de maig.
Beat Josep Tous, prevere
Va néixer l’any 1811 a Igualada, fill d’un matrimoni igualadí molt devot. D’adolescent, ja va sentir clarament la vocació a la vida religiosa. Professà, en l’orde dels frares Menors Caputxins, i amb vint-i-dos anys va ser ordenat prevere. Va viure en diferents comunitats caputxines de Catalunya i finalment Barcelona. Un any després de l’ordenació sacerdotal, a causa dels decrets d’exclaustració de Mendizábal, el 1835, fugí per un llarg exili a França i Itàlia. Quan va poder tornar, l’any 1843, es va dedicar amb cos i ànima a promoure la devoció mariana i eucarística, i va conèixer personalment a sant Antoni Maria Claret, que el va animar, a evangelitzar la joventut.
Va ser amb aquest objectiu que l’any 1850, fundà a Ripoll les Caputxines de la Mare del Diví Pastor, dedicades a la formació intel·lectual i espiritual de les noies sense recursos: “la vostra missió és fer que totes les nenes que estan a càrrec vostre per a l’ensenyament siguin dignes ovelletes de tan bona Mara i Pastora Divina (…) i fer que no surtin mai de la cleda del Bon Pastor Jesucrist”.
Morí mentre celebrava l’Eucaristia en el col·legi “Divina Pastora” de Barcelona el 1871. Fou beatificat a Barcelona l’any 2010. La festa litúrgica s’establí el 27 de maig, aniversari de la seva ordenació presbiteral.