Avui, dia 27 de desembre, celebrem la festivitat de: sant Joan, apòstol i evangelista; i de santa Fabiola, viuda.
Sant Joan, apòstol i evangelista
També ben a prop del naixement de Jesús, recordem un altre dels seus més destacats seguidors, l’apòstol sant Joan, fill de Zebedeu i Salomé. El seu nom típicament hebreu, significa “el Senyor ha donat la seva gràcia“. Estava arreglant les xarxes a la vora del llac de Tiberíades, quan Jesús el va cridar, al costat del seu germà Jaume el Major. És un dels tres apòstols que Jesús, volgué tenir a prop en els moments claus de la seva vida.
Dins l’església de Jerusalem, Joan, va ocupar un lloc important en la direcció del primer grup de cristians. Ha estat identificat per la tradició, com l’autor del quart evangeli de la cronologia bíblica i per molts també, el “deixeble estimat” de què es parla en aquest relat, de gran altura teològica i espiritual. També tradicionalment, se’l considera autor de l’Apocalipsi i de tres cartes del Nou Testament. A ell, Jesús li encomanà des de la Creu la seva mare Maria, amb la qual segons la tradició antiga, visqué a la ciutat d’Efes. Després d’haver estat deportat a Patmos, tornà a Efes, i en aquesta ciutat va morir Joan, en una edat ja molt avançada.
El culte de Joan apòstol, es va afermar a partir del segle VI, quan l’emperador Justinià, va construir en el seu honor una gran basílica a Efes, de la qual encara queden imponents ruïnes.
Se’l representa amb una àguila perquè el seu Evangeli té una gran alçada teològica: els Pares de l’Església, especialment sant Ireneu i sant Jeroni, van dir que “s’enlaira com una àguila” perquè el seu Evangeli comença “des de dalt”: “Al principi era el Verb, i el Verb era amb Déu, i el Verb era Déu”. A més, en la cultura grega, l’àguila s’enlaira cap al cel essent capaç de mirar directament el sol sense encegar-se, igual que sant Joan s’eleva a la contemplació del Misteri. Els quatre evangelistes tenen símbols associats als “quatre vivents” de l’Apocalipsi i d’Ezequiel. Tradicionalment, Mateu s’associa a un home alat, Marc a un Lleó, Lluc a un bou i Joan a una àguila.
Santa Fabiola, viuda romana
Nascuda en el segle IV en el si de la noble família romana dels Fabi, després de divorciar-se d’un matrimoni violent es torna a casar. Però un cop viuda del segon marit experimenta una profunda conversió, fa penitència pública i renuncia als seus béns per construir un dels primers hospitals del món occidental dedicat a acollir pobres, malalts i moribunds, especialment per als més necessitats.
Després d’un temps dedicada als pobres a Roma marxa a Betlem, amb santa Paula i la seva filla Eustòquia, per portar una vida ascètica en les comunitats monàstiques i aprofundir en el coneixement de la Sagrada Escriptura, essent deixebla de sant Jeroni. Pocs anys després, la inestabilitat política de Palestina l’empeny a regressar a Roma, on continua vivint com eremita i ajudant als més pobres. Morí vers el 399.