Avui, dia 27 d’abril, celebrem la festivitat: de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de les diòcesis catalanes; i la de santa Zita de Lucca, verge.
La Mare de Déu de Montserrat
Vers l’any 1025, l’abat de Ripoll i bisbe de Vic, Oliba, fundà el monestir de Santa Maria de Montserrat, en una muntanya que de temps molt antic era plena d’ermites habitades per ermitans que buscaven solitud i ambient de pregària. I a partir d’aquí, la devoció s’estengué arreu de Catalunya i més enllà.
El papa Lleó XIII, en el 1880, declarà la Mare de Déu de Montserrat patrona de les diòcesis catalanes, com a fruit de les celebracions del mil·lenari del suposat trobament de la imatge de la Verge, i instituí la seva festa que finalment, l’any 1914, quedà fixada el 27 d’abril.
Natura, sentit de país, pietat popular, vida monàstica s’agermanen a la santa muntanya, en una lloança única al Creador, sostinguda per la mirada serena de Maria, que ofereix el seu Fill a tots els qui van a venerar-la. I des de Montserrat, María, continua essent punt de referència del nostre camí cristià.
Enguany el monestir de Montserrat celebra el seu mil·lenari, escollint el següent lema per celebar-ho: Ora, lege, labora, rege te ipsum, in comuniate (prega, llegeix, treballa, regeix-te a tu mateix, en comunitat)
Santa Zita de Lucca, verge
Santa Zita, filla d’un humil matrimoni, que la van saber educar en una religiositat profunda, nasqué l’any 1218 a Monsagrati, nord d’Itàlia. Quan tenia només dotze anys, es va traslladar a la veïna ciutat de Lucca, on va entrar al servei, durant 50 anys, de la família Fatinelli. Aviat es va guanyar l’estima de la família, per la seva dedicació a la feina i l’estima dels pobres i malats, per la seva generositat i caritat.
En el moment del traspàs el 1278, la seva fama de dona santa ja s’havia estès, per tota la ciutat de Lucca d’on es Patrona. Fou canonitzada l’any 1696