Avui, dia 26 de febrer, celebrem la festivitat: de sant Alexandre, bisbe; i la de santa Paula Montal, religiosa.
Alexandre fou bisbe d’Alexandria d’Egipte entre els anys (312-328), una de les grans esglésies dels primers segles cristians, just quan s’acabaven les persecucions, i s’iniciava una altra greu dificultat: les discussions de fe, les heretgies, especialment la que neix arran de les teories del prevere Arri. Alexandre lluitarà, amb totes les seves forces, en defensa de la fe en Jesús Déu i home veritable. Després d’haver intentat reconduir a la veritat Arri, prevere de la seva església d’Alexandria, convoca un sínode que definí la consubstancialitat del Verb amb el Pare. Ajudat pel seu diaca (el futur sant Atanasi), feu triomfar aquesta doctrina en el primer concili de Nicea (325), i morí poc després.
Els noranta anys de la vida de Paula Montal, nascuda a Arenys de Mar el 1799, es distribueixen en tres períodes de trenta anys: Anys de joventut apostòlica a Arenys de Mar, anys de dedicació plena a l’Institut religiós de les Religioses de les Escoles Pies que fundà, i anys de vida retirada a Olesa de Montserrat. El segle XIX pel Principat de Catalunya, va ser sinònim en bona part d’industrialització. Aquest nou sistema de vida a la llarga va portar millores, però en aquells anys, també va suposar inconvenients i injustícies greus.
Paula Montal, testimoni de tot aquest procés, i preocupada per la necessitat de formació de les dones, va saber oferir una alternativa a les nenes, que consistia en una formació, que anava més enllà de saber fer anar un teler. Les seves escoles es van estendre amb molta rapidesa per tot Catalunya. S’adormi en el Senyor, a Olesa de Mon