El text ens fa veure primer que tot el que era creat per Déu era bo. I ho va posar al servei de l’home, però li va posar unes normes que ben mirat són fonamentals: havia de respectar la vida i amb ella el coneixement del bé i del mal, perquè és l’obra de Déu per excel·lència. La temptació en forma de serp és voler posar-se en el lloc de Déu, ser senyor de la vida i ser un mateix el criteri del bé i del mal. L’ambició de l’home fa que aquest descobreixi no tant el bé i el mal, sinó les pròpies limitacions: «se’ls obriren els ulls» i la gran preocupació de l’home és voler dissimular les seves limitacions. L’arrel del pecat és voler substituir Déu i els seus criteris. Què et passa quan traspasses els teus límits? ¿És que en el fons penses que pots ser com Déu?
Senyor, que sàpiga acceptar-me com m’has fet amb limitacions, però confiant sempre en el Teu amor.