Avui, dia 26 de juny, celebrem la festivitat: de sant Pelai, màrtir; i de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, prevere.
Sant Pelai (o Pelagi), màrtir
Era un nen gallec nascut cap l’any 910. Als deu anys, fou dut com a ostatge a Còrdova, amb el seu oncle Hermigi. bisbe de Tui. Es va poder pagar el rescat del bisbe, però el jove Pelai, no va ser mai alliberat. Allà, quan tenia catorze anys, no volgué accedir a les pretensions del califa Abd al-Rahman III, de convertir-se al islam i sembla que el califa, també es va sentir atret per l’esvelta figura de l’adolescent; que Pelai, rebutjar en rodó: “Sí, oh rei, soc cristià. Ho he estat i ho seré per la gràcia de Déu. Totes les teves riqueses no tenen cap valor. No pensis que per coses tan fugisseres renegaré de Crist, que és el meu Senyor i el teu, malgrat tu no vulguis”.
Finalment sant Pelai, morí cruelment martiritzat per desmembrament cap a l’any 925. Les seves despulles foren dutes a Lleó i després a Oviedo, on actualment es veneren, al monestir benedictí del seu nom. Relíquies seves també es veneren des d’antic en el monestir benedictí de San Pelayo de Antealtares de Santiago de Compostela.
Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, prevere
Nascut a Barbastre el 1902, després de passar un temps al seminari de Logronyo, l’any 1925 és ordenat sacerdot a Saragossa. Exercí el ministeri pastoral en ambients rurals, obrers i universitaris. Fou professor de filosofia, ètica professional i dret romà a Saragossa i a Madrid.
Com ell explica, el 2 d’octubre de 1928 dia dels sants Àngels, experimentà la inspiració divina, que el dugué a fundar a Madrid, l’Opus Dei: “tenia vint-i-sis anys, la gràcia de Déu i bon humor. Res més. Vaig entendre que havia de fundar l’Opus Dei”. Ell fou president general, amb el objectiu de promoure la santificació, de les persones en la vida quotidiana tot accentuant el valor del treball. com un mitjà de santificació personal i d’apostolat.
Després de la segona guerra mundial, una vegada instal·lat definitivament a Roma, l’Opus Dei, s’anà estenent ràpidament arreu del món. És autor d’obres d’espiritualitat, entre les quals es destaca Camino (1939) i Via Crucis, obra pòstuma (1981). Morí a Roma el 1975. L’any 2002, fou canonitzat.