Avui, dia 26 de gener, celebrem la festivitat: de sant Timoteu i sant Titus, bisbes; Dels sants abats fundadors del Císter; i la de santa Paula, religiosa.
Sants Timoteu i Tutus, bisbes i deixebles de sant Pau
L’endemà de la festa de la conversió de sant Pau, celebrem la festa de dos dels seus col·laboradors més pròxims i estimats, que foren amb Lluc, els fidels col·laboradors de sant Pau. Tant a l’un com a l’altre els va trobar al llarg dels seus viatges, i se’ls va endur amb ell. Són dos figures destacades del cristianisme primitiu del segle I.
Timoteu era de Listra, fill de pare pagà i de mare jueva cristiana. Aquesta doble herència el van fe especialment apte pel diàleg entre jueus i gentils. Fou elegit per sant Pau perquè tenia bona fama entre els germans de Listra i Iconi, i el va fer circumcidar en consideració als jueus de la zona. El va acompanyar a diferents llocs i també el representà en altres. La seva figura ressalta com a pastor de gran importància (segons Eusebi, fou el primer bisbe d’Efes). La tradició el fa màrtir, probablement apedregat a Efes per oposar-se a una processó pagana. Al Nou Testament figura com el destinatari de dues cartes.
Titus és de família grega i pagana, convertit per sant Pau en un dels seus viatges apostòlics, i esdevindria un bon col·laborador seu. No el circumcida i el porta a Jerusalem com exemple de la universalitat del cristianisme. Treballa per reconduir la comunitat de Corint i conclusió de les col·lectes en favor dels cristians de Jerusalem. Esdevindria bisbe de Creta i a ell sant Pau li dirigí una de les seves epístoles anomenant-lo “el meu veritable fill en la fe”.
Els sants abats fundadors del Císter
al començament del segle XII, vint-i-un monjos procedents de Molesme (dirigits per l’abat Robert, el prior Alberic i el savi Esteve Harding), cercaren les formes genuïnes de la tradició monàstica benedictina, amb un volgut to de pobresa i de simplicitat, de treball manual i de solitud. En el moment més crític de l’època fundacional, Déu beneí llurs esforços, amb l’ingrés de sant Bernat i trenta companys.
Santa Paula, religiosa
Nascuda a Roma cap l’any 347, era una patrícia romana, casada amb el senador Toxoci i mare de cinc fills. Al quedar viuda als 32 anys, volgué aprofundir en la seva fe cristiana, i inicià un seguit de trobades de pregària a casa seva mateix, on es reunien diverses dones, amb el desig de vida ascètica. El 382 és convidat a aquest cercle l’asceta i gran estudiós sant Jeroni. Passat un temps va emprendre un pelegrinatge per Egipte i Terra Santa, on sant Jeroni ja s’havia dirigit, amb l’objectiu de traduir les Sagrades Escriptures al llatí. A Betlem, esmerçarà la major part delss seus recursos, per fundar una casa destinada als pelegrins i dos monestirs. Allà visqué, dedicada a la pregària, al treball i a l’estudi de les Escriptures, fins la seva mort, el 28 de gener vers l’any 404.