Avui, dia 25 d’octubre, celebrem la festivitat de: sant Bernat Calvó, abat i bisbe; la dels germans Fruit, Valentí i Engràcia, màrtirs; i la Mare de Déu del Collell.
Sant Bernat Calvó, abat i bisbe
Nascut prop de Reus l’any 1180, treballà com a jurista a la cúria tarragonina fins que, després d’una greu malaltia, es decidí a entrar com a monjo cistercenc de Santes Creus el 1215, on deu anys després n’esdevingué l’abat. El 1233, els tres compromissaris delegats pel capítol vigatà, elegiren per bisbe de Vic. Fou una persona conscient del seu càrrec: treballà per la pacificació de la clerecia, la bona organització de la diòcesi, i atent a les necessitats de tothom. Destacà també per la seva vigilància contra l’heretgia albigesa. Assistí a tots els concilis provincials del seu temps. Pels compromisos propis del seu càrrec, acompanyà Jaume I en la conquesta de València l’any 1238 i col·laborà en l’organització política i eclesial del nou regne. Morí a Vic amb fama de santedat el 1243 i fou canonitzat en 1710.
Sants Fruit, Valentí i Engràcia, màrtirs
De Fruit, direm que nascut, segons la tradició, d’una rellevant família de Segòvia, a la segona meitat del segle VII, va distribuir entre els pobres, totes les seves riqueses i va passar la resta de la seva vida, vivint com a ermità vora del riu Durantón, acompanyat dels seus germans, Valentí i Engràcia. Els paratges on vivia, foren lloc de refugi durant la invasió musulmana, en la qual els seus germans, van sofrir el martiri. Ell va morir poc després cap a l’any 715.
La Mare de Déu del Collell
A Santa Maria del Collell (Garrotxa) situa la tradició una ermita des del segle VIII. A partir del segle XII hi hagué primerament un priorat de monjos i posteriorment una comunitat de clergues i una confraria interparroquial. El 1483 ressorgí com a santuari, arran d’una aparició mariana a Miquel Noguer, veí del Torn. L’any 1952 es consagrà el temple actual i l’any següent, la sagrada imatge del segle XIII, fou restaurada, coronada i proclamada patrona del clergat diocesà de Girona.