Avui, dia 25 de setembre, celebrem: la festivitat de Sant Dalmau Moner, religiós; la de santa Aurèlia, màrtir; la de sant Sergi, monjo; i la Mare de Déu de Misericòrdia, de Reus.
Sant Dalmau Moner, religiós
Fou un frare dominicà, nascut el 1291 a Santa Coloma de Farners. Els primers anys com a dominic els va passar de forma itinerant en diferents convents de l’orde. Home de vida contemplativa i amb fama de sant, visqué estimant la solitud i defugint els qui el seguien, atrets per la seva santedat. Optà per retirar-se primer a la Sainte-Baume, Provença, i després en una cova a l’hort del convent de Girona: allà en una vida d’extrema penitència exercirà de predicador, sagristà, mestre de novicis i d’anacoreta. La fama de santedat s’escampà de tal manera que eren molts els que volien veure’l per gaudir dels seus dots taumatúrgics o del seu consell. Morí el 24 de setembre de l’any 1341. El seu culte fou confirmat en 1721.
Santa Aurèlia, màrtir
Va ser una màrtir del segle XI dC que, juntament amb la seva germana Neomisia, van repartir tots els seus béns als pobres. De retorn d’un viatge a Jerusalem, i després de visitar a Roma el sepulcre dels apòstols, camí cap Àsia, van estar capturades pels sarraïns de Capua, que les van martiritzar per no apostatar de la seva fe. Deslliurades miraculosament foren conduïdes al territori d’Anagni, Itàlia, i allotjades a casa d’un servidor de Déu, fins a la mort.
Sant Sergi, monjo
Nascut amb el nom de Bartomeu ver el 1314, prengué el nom de Sergi al fer-se monjo. Visqué com eremita en una zona boscosa de la regió de Moscou. Se li foren agregant nombrosos deixebles arribant a esdevenir un monestir, del qual fou anomenat hegumen (abat) i més tard prevere. Tot i ser el fundador i abat, vestia sempre amb les robes més pobres i s’ocupava de les feines més senzilles, entre les quals n’hi havia dues que li agradaven molt: pastar el pa i elaborar els ciris. Fou el més important reformador monàstic de la Rússia medieval arribant a fundar ell i els seus deixebles més de 40 monestirs en llocs despoblats, que esdevindrien nuclis habitats, que donarien lloc a veritables ciutats.
Morí en 1392. Fou canonitzat per l’església russa en 1442 i agregat a la llista dels sants de l’Església catòlica en 1449, i de forma permanent en 1969. És un dels sants més venerats per aquelles contrades.
La Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus
La veneració reusenca cap a la Mare de Déu sembla que és força antiga. L’origen de l’advocació a la Verge de Misericòrdia (advocació mariana documentada a partir del segle XIII), s’inicià justament, en la celebració del record llegendari de l’aparició de la Mare de Déu, a la pastoreta Isabel Besora, el 1592, coincidint amb el miraculós cessament del còlera, que feia estralls a la població i amb la construcció del santuari. L’any 1904 es realitza la solemne Coronació, de la Mare de Déu de Misericòrdia, que es renova cada 25 anys.