Avui, dia 25 de novembre, celebrem la festivitat de santa Caterina d’Alexandria, verge i màrtir; de la beata Beatriu d’Ornacieux, religiosa; i dels beats Lluís i Maria Bletrame Quattrocchi, esposos.
Santa Caterina d’Alexandria, verge i màrtir
Fou, segons la tradició, una noia cristiana filòsofa a l’Alexandria del segle IV que destacava per la seva intel·ligència i formació filosòfica, tot refutant amb gran decisió les objeccions d’altres filòsofs, adversaris de la fe. Segons la tradició morí màrtir en negar-se abjurar de la fe cristiana en temps de l’emperador Maximí. La llegenda parla que fou condemnada a morir en una roda amb fulles esmolades, però aquesta miraculosament es va trencar matant als seus botxins. Finalment, la nostra santa fou decapitada i les seves restes foren portades al Sinaí.
La seva popularitat s’estengué ràpidament per tota Europa Occidental a partir del segle X, les universitats medievals la van adoptar com a patrona dels estudiants i filòsofs, fet que en reforçà encara més la seva presència en l’àmbit cultural i educatiu. La seva imatge simbòlica, amb la roda, l’espasa i la corona, esdevingué molt present en l’art europeu del gòtic i del renaixement. El seu culte resta viu tenint un important punt de referència en el monestir que porta el seu nom, al peu de la muntanya del Sinaí.
Beata Beatriu d’Ornacieux, religiosa
Nasqué cap a l’any 1260 a Ornacieux, regió del Delfinat, no molt lluny de la Gran Cartoixa, fundada per sant Bru. Quan tenia uns tretze anys, moguda per una crida interior, va entrar a la cartoixa femenina de Parménie, on va manifestar una gran devoció per la Passió de Nostre Senyor. Un dels pilars de la seva vida espiritual, era sentir com a propis tots els dolors de la Passió. El 1301, quan la pietat de la beata era ja molt coneguda, l’Orde, va enviar-la a fundar una nova cartoixa a la veïna població d’Eymeux, juntament amb altres germanes de la comunitat. En aquesta nova casa, que a poc a poc va anar creixent, Beatriu va continuar portant una vida d’extrema pobresa i dedicada a la vida en Crist. Reposà en pau vers l’any 1309. La seva beatificació data de 1869 i és l’única monja cartoixana beatificada.
Beats Lluís i Maria Beltrame Quattrocchi, esposos
Es van casar en 1905 i van saber caminar plegats com a família envers la santedat. Per primera vegada en la història, en el 2001, van ser beatificats una parella d’esposos. Es tracta d’una vida ordinària viscuda de forma extraordinària. La seva vida quotidiana com a esposos i pares de quatre fills va estar sempre sostinguda per la pregària, la fidelitat a l’Evangeli i l’íntima unió amb Jesús en l’Eucaristia. Tenien el costum de resar junts cada vespre, convertint el menjador en una mena de petita capella familiar i quan algun dels fills tenia una dificultat, els altres deixaven espontàniament una petita nota amb una pregària escrita. En el seu compromís social expressaren també la seva profunda vida de fe i la seva caritat concreta envers els malalts i necessitats exercint voluntàriament com a portalliteres i infermera. La seva memòria litúrgica se celebra en la data de la seva boda.