Scroll Top

25 de juny 2025 sant Guillem de Vercel·li, santa Oròsia i sant Màxim de Torí

Avui, dia 25 de juny, celebrem la festivitat: de sant Guillem de Vercel·li, abat; la de santa Oròsia, màrtir; i la de sant Màxim de Tori, bisbe.

Sant Guillem de Vercel·li, abat

Fou un monjo itinerant, que buscà la soledat al llarg de la seva vida, i que anà canviant de lloc en funció d’aquesta recerca. Nascut a Vercel·li, al nord d’Itàlia, cap a l’any 1085. Després d’un pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia tot carregat de cadenes i la temptativa d’anar a Jerusalem, edificà el monestir de Montevergine, fundant la congregació benedictina del mateix nom que al final del segle XIX s’uní a la de Montecassino. Visqué sempre l’ideal benedictí amb un afany d’apostolat, una tendència a la mortificació i una fervent devoció mariana.

“És necessari que mitjançant el treball de les nostres mans ens procurem l’aliment pel nostre cos, el vestit i els mitjans necessaris per socórrer els pobres. Per això no ha d’ocupar-nos tot el dia, perquè hem de trobar prou temps per dedicar-lo a la pregària, amb la que guanyarem la nostra salvació i la dels nostres germans”.

Morí el 25 de juny de l’any 1142 i se’l venera a tot el Migdia italià i a Sicília. Fou canonitzat en 1942.

Santa Oròsia, màrtir

Fou una màrtir que morí a la zona de Jaca el segle VIII o IX, en els temps de l’ocupació musulmana. Segons la llegenda, era filla dels prínceps de Bohèmia i fou donada en matrimoni al sobirà d’Aragó, per enfortir la lluita contra els infidels. Quan es dirigia cap a la seva nova terra, en arribar a Yebra de Basa, prop de Jaca, fou capturada pels musulmans, els quals la van torturar fins a la mort. Anys més tard, el 25 de juny del 1072, es trobà el seu cos, i les relíquies es repartiren entre Jaca i Yebra. És patrona de la diòcesi de Jaca.

Sant Màxim de Torí, bisbe

Era bisbe de Torí l’any 398, un any després de la mort d’Ambròs. Queden molt poques notícies d’ell; ara bé, ens n’ha arribat una col·lecció de més de noranta sermons. En ells es pot constatar la profunda i vital unió del bisbe amb la seva ciutat, i el compromís de reaccionar davant la degradació civil amenaçada per grups de bàrbars. El to i l’essència dels Sermons impliquen una profunda preocupació pel benestar espiritual i material dels seus fidels, així com una major consciència de la responsabilitat política del bisbe. És considerat un dels Pares de l’Església per la seva aportació significativa a la teologia cristiana dels primers segles.