Avui, dia 25 de juliol, celebrem la festivitat de Sant Jaume, apòstol; santa Maria del Carme Sallés; i santa Olímpia.
Sant Jaume, Apòstol
Anomenat sant Jaume el Major per distingir-lo de l’altre Apòstol del mateix nom que era més jove. Era fill de Zebedeu i de Salomé, germà de Joan i company de Pere i d’Andreu. Ho va deixar tot per seguir Jesús, juntament amb el seu germà Joan apòstol. De caràcter impetuós, els dos germans foren anomenats per Jesús mateix com a “fills del tro”. Tots dos, juntament amb Pere, formen el grup dels tres apòstols que Jesús volia tenir prop seu en els moments importants: així fou testimoni de la transfiguració, de la resurrecció de la filla de Jaire i de l’agonia de Getsemaní. Fou el primer apòstol que donarà la vida per Jesús quan Herodes Agripa el feu decapitar vers l’any 43.
La tradició diu que va predicar a la península Ibèrica i que les seves restes, després de la seva mort a Jerusalem, van ser dutes a Galícia, d’on és patró. Després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i després de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostel·la va esdevenir un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i Terra Santa. Iconogràficament, se’l representa amb el bastó del pelegrí.
Santa Maria del Carme Sallés,
Nasqué a Vic en 1848 en el si d’una família cristiana. Després de fer el noviciat amb les Adoratrius a Barcelona i de passar per les Dominiques de l’Anunciata on exercí de mestre, finalment sota la protecció del bisbe de Burgos, en 1892 funda la Congregació de les Religioses Concepcionistes Missioneres de l’Ensenyament.
Des del primer moment es dedicà a preparar les futures religioses mestres, plantejant l’educació com un projecte integral i equilibrat. La seva fe incommovible i la seva caritat ardent van unides a una gran sensibilitat per a la formació cristiana de les dones, mostrant una cura especial per les més pobres. Morí a Madrid el 25 de juliol de 1911. Fou canonitzada el 2012.
Santa Olímpia, diaconessa
Nascuda vers l’any 360 en el si d’una família noble de Constantinoble. En morir el seu germà es convertí en una de les grans fortunes de l’Imperi i la van casar al prefecte de Constantinoble, matrimoni que va ser molt breu. Poc després va ser ordenada diaconessa pel bisbe Nectari, violant la legislació que prohibia l’ordenació de dones. A partir d’aquí Olímpia desenvoluparà el seu caràcter benefactor envers els pobres i l’Església, més enllà dels tradicionals cànons caritatius.
L’arribada de sant Joan Crisòstom com a nou bisbe de Constantinoble en el 397 suposà un canvi radical perquè establiren una profunda i espiritual amistat i col·laboració en els projectes assistencials. La nostra santa també fundà un monestir femení, amb el bisbe com a director espiritual i dirigit per quatre diaconesses que presidien els serveis litúrgics sense interrupció. Durant l’exili del bisbe, va ser acusada de l’incendi de Santa Sofia, i ella, amb gran fortalesa, es va defensar tota sola i amb una gran sagacitat al parlar. Quan en el 405 va decidir abandonar Constantinoble i exiliar-se a Nicomèdia, on va morir vers l’any 408.