Avui, dia 25 de desembre, és el dia més destacat de les festes nadalenques. Celebrem la festivitat del Nadal de nostre Senyor Jesucrist, a Betlem de Judà. L’Església també celebra en aquesta diada: La Mare de Déu de Betlem o del Pessebre; i santa Anastasia, màrtir.
Nadal, naixement de nostre Senyor Jesucrist:
Transcorreguts molts segles d’ençà que Déu havia creat el món i havia fet l’home a la seva imatge, i molts segles després que havia cessat el diluvi i l’Altíssim havia fet resplendir l’arc iris, senyal d’aliança i de pau, dinou segles després d’Abraham, tretze segles després de Moisès, deu segles després de David, Jesucrist, Déu etern i Fill de l’etern Pare, volent santificar el món amb la seva vinguda, havent estat concebut per obra de l’Esperit Sant, transcorreguts nou mesos de la seva concepció, a Betlem de Judea, neix de la Verge Maria, fet home, per portar a la terra pau als homes de bona voluntat i donar glòria a Déu a dalt del cel.
Avui celebrem el misteri de l’Encarnació de Jesucrist, que va néixer de Santa Maria a Betlem. Celebrem que el fill de Déu es fa home, sense deixar de ser Déu. Celebrem que Déu entra en la història humana compartint la nostra condició, fent-se home en la persona de Jesús per a la nostra Salvació i Redempció.
Santa Anastàsia, màrtir
Aquesta màrtir originària de Sirmio (Pannònia, actual Sèrbia) gaudeix la distinció única en la litúrgia romana, de tenir una commemoració especial a la segona missa del dia de Nadal.
Segons la tradició hagiogràfica, era de família noble romana de mare cristiana. Quan enviudà decidí dedicar-se al servei dels cristians perseguits, visitant presons per assistir els captius i curar malalts, tot portant-los ajuda i consol. És coneguda pel nom de “pharmakolytria”, la salvadora de les pocions, perquè ajudava i guaria gràcies a les seves pocions. Morí màrtir per la defensa de la fe, segurament a principis del IV durant les darreres persecucions de l’Imperi romà.
Narracions llegendàries expliquen que, després d’ajudar presos i malalts, va ser detinguda i torturada mantenint-se ferma en la fe. Llavors va ser condemnada a morir amb altres cristians dins d’un vaixell al qual foradaren el casc per enfonsar-lo, però miraculosament no es va enfonsar perquè “un àngel” conduí la nau a la costa salvant a tots els qui eren a bord, convertint-se 120 dels condemnats al cristianisme. Un cop a terra, santa Anastàsia i molts dels seus companys foren capturats i executats.