Avui, dia 25 d’agost, celebrem la festivitat de: sant Josep de Calassanç, prevere; de sant Lluís de França, rei; de sant Genís, màrtir; i la de santa Patrícia, verge i màrtir.
Sant Josep de Calassanç, prevere
Nascut el 1577 a Peralta de la Sal, a la Franja de Ponent, és ordenat capellà i exerceix diverses responsabilitats de confiança com participar en les Corts de Montsó, la visita a Montserrat, etc. fins que esdevé vicari general de la seva diòcesi d’Urgell.
Competent i treballador, va a Roma amb ganes de fer carrera eclesiàstica. Coneixedor de l’estat miserable dels infants del barri del Trastévere, el portà a establir-hi la primera escola gratuïta i oberta a tothom, amb la seva implicació personal. A l’oferta d’un càrrec respon: “He trobat a Roma millor manera de servir Déu, ajudant aquests pobres nois; no ho deixaré per res del món”. Consagrà la resta de la vida a la fundació i consolidació de l’Orde religiós de l’Escola Pia o escolapis, que li valgué calúmnies i nombroses i greus incomprensions. Els escolapis tenen un quart vot que s’afegeix als tres habituals: el d’educar els joves com a missió primària.
S’adormí en la pau del Crist el 25 d’agost de 1648. Fou canonitzat l’any en 1767. En 1948 fou proclamat pel papa: “Patró universal de totes les escoles cristianes populars del món”.
Sant Lluís IX, rei de França
Nascut l’any 1214, fou educat amb sòlides conviccions cristianes per la mare Blanca de Castella. El més sant dels reis, no es deixà corrompre per ningú i feu obra de pacificació conscient de la seva responsabilitat. La memòria popular conserva del rei la imatge d’un sobirà que tenia el costum de fer justícia sota un vell roure prop del seu castell en Vincennes. Home del seu temps, el seu ideal religiós el portà a promoure una croada, que fracassà, però no es desanimà ni deixà d’alternar els seus deures de monarca, amb les obligacions familiars i les obres de caritat.
Morí a Tunísia, víctima de la pesta, el 25 d’agost de l’any 1270. Fou elevat als altars en 1297, essent un dels primers laics que van ser canonitzats. Iconogràficament, se’l representa amb la creu i el cíngol dels terciaris franciscans, dels quals és patró.
Sant Genís, màrtir
Era un funcionari imperial de la ciutat d’Arles, a la Provença, i era catecumen, és a dir, que es preparava per al baptisme, quan l’any 303 l’emperador Dioclecià va promulgar el seu primer edicte de persecució contra els cristians. Genís es va negar a prendre nota dels judicis contra els cristians, com era la seva obligació, i va fugir. Durant la seva fugida va ser sorprès pels perseguidors prop del riu Roine, fou capturat i mort.
És interessant i significativa la darrera anotació biogràfica sobre ell: “així rebé el baptisme per la seva pròpia sang”. L’església considera el martiri d’un creient en Jesucrist que dona la vida per fidelitat a la fe com a baptisme de sang, equivalent al mateix baptisme sacramental. Ja el poeta hispà Prudenci, vers l’any 400, saluda Arles com la llar de sant Genís.
Santa Patrícia de Constantinoble, verge i màrtir
Era neta de l’emperador Constantí el Gran, va néixer i va ser educada a Constantinoble. Havent fet vot de castedat, es va veure obligada a fugir de la seva pàtria per no contraure matrimoni al qual volia obligar-la l’emperador, el seu pare. Va a Roma on rep el vel de mans del papa Liberi, consagrant-se des de llavors al servei de l’església. Volgué pelegrinar a Jerusalem, però un cop de vent el seu vaixell va embarrancar a la costa de Nàpols i allà es quedà la resta de la seva de vida, duent a terme una gran labor apostòlica. Morí màrtir en les persecucions de l’imperi romà i des de l’any 1625 és patrona de Nàpols.