Avui, dia 24 d’octubre, celebrem la festivitat de: sant Antoni Maria Claret, bisbe; i la de sant Martirià, màrtir.
El pare Antoni Maria Claret, nascut a Sallent el 1807, té un historial variat, però coherent, amb la seva personalitat, Fill de teixidors, practicà l’ofici a Igualada i a Barcelona, on estudià dibuix a l’escola de la Llotja. Inicià la carrera sacerdotal al seminari de Vic, i fou ordenat el 1835. Posteriorment, anà a Roma, on ingressà a la Companyia de Jesús, de la qual sortir abans de professar. De retorn a Catalunya, regí les parròquies de Viladrau i de Sant Joan d’Oló. Situat en la línia del catolicisme antirevolucionari, recorregué, com a missioner i predicador, les comarques catalanes. Tot en un ambient hostil i enmig de dificultats.
Emprengué també l’apostolat de la lletra impresa. El 1849 fundà a Vic, la Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria, anomenats popularment “claretians”. Preconitzat arquebisbe de Santiago de Cuba, rebé la consagració episcopal el 1850 a la catedral de Vic, i s’hi traslladà tot seguit. Hi desplegà una infatigable acció pastoral, fins que fou cridat a Madrid, com a confessor de la reina Isabel II. També aquí dedicà tot el temps possible, a les tasques apostòliques, i treballa pel nomenament de bons bisbes. Acompanyà la reina a l’exili, assistí al Concili Vaticà I. Residí alguns mesos a Prada, al Conflent, on predicà per darrera vegada, en català. Morí a l’exili, acollit al monestir cistercenc de Fontfreda, prop de Narbona, el 1870. Fou inscrit en el cànon dels sants el 1950.
Segons ens diu la tradició, Martirià era un estilista oriental, però en temps de les persecucions de Dioclecià contra els cristians, va començar un pelegrinatge per Terra Santa. Es va establir a la riba de l’Eufrates, i hi va fundar un monestir. Finalment, els soldats romans el van arrestar i torturar fins a la mort. L’arqueta-reliquiari, amb representacions del martiri de sant Martirià, es guarda al monestir de Sant Esteve de Banyoles.