Avui, dia 24 d’octubre, celebrem la festivitat de: sant Antoni Maria Claret, bisbe; i la de sant Martirià, màrtir.
Sant Antoni Maria Claret, bisbe
Nasqué a Sallent el 1807 i té un historial variat però coherent, amb la seva personalitat. Fill de teixidors, practicà l’ofici a Igualada i a Barcelona, on estudià dibuix a l’escola de la Llotja. Una frase de l’evangeli de sant Mateu li percudí: “¿Què en treu l’home de dominar tot el món si com a persona no val res i es perd?”, i després d’uns mesos de discerniment inicià la carrera sacerdotal al seminari de Vic i fou ordenat el 1835. Posteriorment, anà a Roma, on ingressà a la Companyia de Jesús, de la qual sortir abans de professar. De retorn a Catalunya, regí les parròquies de Viladrau i de Sant Joan d’Oló. Situat en la línia del catolicisme antirevolucionari, recorregué, com a missioner i predicador, les comarques catalanes. Tot en un ambient hostil i enmig de dificultats.
Però la vida parroquial no saciava el seu esperit. Emprengué també l’apostolat de la lletra impresa. El 1849 fundà a Vic, la Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria, anomenats popularment “claretians”. Preconitzat arquebisbe de Santiago de Cuba, rebé la consagració episcopal el 1850 a la catedral de Vic, i s’hi traslladà tot seguit. Hi desplegà una infatigable acció pastoral, fins que fou cridat a Madrid, com a confessor de la reina Isabel II. També aquí dedicà tot el temps possible, a les tasques apostòliques, i treballa pel nomenament de bons bisbes. Acompanyà la reina a l’exili, assistí al Concili Vaticà I. Residí alguns mesos a Prada, al Conflent, on predicà per darrera vegada, en català. Morí a l’exili el 1870, acollit al monestir cistercenc de Fontfreda, prop de Narbona.
En 1950, Pius XII, a l’homilia de la seva canonització, digué d’ell: “modest en aparença, però capaç d’imposar respecte als grans de la terra; fort de caràcter, però dotat de la suau dolçor de qui ha provat l’austeritat i la penitència; sempre en la presència de Déu, inclús enmig d’una prodigiosa activitat exterior; calumniat i admirat, celebrat i perseguit. I per sobre de tantes meravelles, ressalta com una llum suau que tot l’il·lumina, la seva gran devoció a la Mare de Déu”.
Sant Martirià, màrtir
Hi ha molt poques dades d’aquest sant, però segons diu la tradició, Martirià hauria estat un anacoreta oriental del segle IV, que va fer un pelegrinatge per Terra Santa. Es va establir a la riba de l’Eufrates, i hi va fundar un monestir. Finalment, en temps de les persecucions de Dioclecià, els soldats romans el van arrestar i torturar fins a la mort. L’arqueta-reliquiari, amb representacions del martiri de sant Martirià, es guarda al monestir de Sant Esteve de Banyoles.