Avui, dia 24 de novembre celebrem la festivitat de sant Andreu Dung-Lac i companys màrtirs; i de les santes Flora i Maria, verges i màrtirs a Còrdova.
Sant Andreu Dung-Lac, prevere, i companys màrtirs
Avui, el calendari litúrgic celebra en una única festa, la memòria de 117 dels moltíssims màrtirs missioners i autòctons, canonitzats el 1989, que moriren per la fe al Vietnam en diverses èpoques de persecució que hi hagué des de l’inici de la predicació evangèlica l’any 1615, fins a l’assoliment de la llibertat religiosa a finals del segle XIX.
D’entre tots ells excel·leix sant Andreu Dung-Lac, que encapçala la llista. Andreu fou venut pel seu pare a un catequista cristià, i arriba fins a ser ordenat prevere. Desplega una gran activitat sacerdotal i sofrí persecucions, fins a rebre el martiri per decapitació a Hanoi l’any 1839: “Per amor a Crist, estic disposat a morir. Manteniu la fe germans meus, i no renuncieu a Déu. Jo us perdono a tots, i Déu rebrà la meva ànima”.
Diversos d’aquests màrtirs tenen també un dia propi de celebració.
Santes Flora i Maria, verges i màrtirs
En el segle IX els mossàrabs, els cristians que vivien al Al-Àndalus, estaven en una situació molt precària, sotmesos al tribut del dret islàmica, havent de suportar impostos i vexacions contínues. El 24 de novembre de 851, en el moment més àlgid de la persecució dels cristians mossàrabs a la Còrdova musulmana, aquestes dues cristianes van morir degollades per haver bescantat l’Islam i afirmat la fe en Jesucrist.
Flora era de Sevilla, filla de pare musulmà i mare cristiana, i malgrat que la llei islàmica l’obligava a educar els fills en el cristianisme, va ser educada per la seva mare en la religió cristiana. Fugí amb la seva germana petita, però fou perseguida pel seu germà. Després que aquest fes empresonar diversos cristians, Flora tornà a casa seva i li digué: “aquí tens la que busques i per qui persegueixes el ramat del Senyor. Soc aquí intrèpida, creient en Jesucrist, fidel a la religió catòlica”. El germà, després de bufetejar-la i amenaçar-la, veient que no podia ensorrar la seva fe, la denuncià com a apòstata. El jutge, tanmateix, va optar per fer-la apallissar i deixar-la lliure. Al cap d’un temps, però, Flora es va trobar amb Maria, monja del monestir de Cuteclara, i van decidir tornar a presentar-se al jutge per reivindicar el cristianisme i llavors foren condemnades a mort. Els seus cossos exposats durant un dia, foren després llançats al riu, tot i que més tard van ser recollits pels cristians per a la seva veneració.