Avui, dia 24 d’abril, celebrem la festivitat: de sant Fidel de Sigmaringen, prevere i màrtir; de sant Pere Ermengol, màrtir; la de sant Benet Menni, prevere; i les deixebles del Senyor: Santes Maria de Cleofàs i Salomé.
Sant Fidel de Sigmaringen, prevere i màrtir
Marc Roy nasqué a Alemanya el 1577, de bona posició, doctor en filosofia i dret, preceptor de prínceps, fou advocat a Colmar abans d’esdevenir caputxí, on canvià el nom de Marc pel de Fidel de Sigmaringen. Al convent hi menà una vida d’austeritat i pregària, alhora que es dedicava amb gran zel a la predicació. Els seus discursos són simples i directes, amb paraules fortes i ancorades en la Paraula, obtenint nombroses conversions. La recent creada congregació pontifícia de Propaganda Fide, dedicada a la difusió de la fe i la lluita contra les heretgies, li encarrega una missió entre els calvinistes del cantó suïs dels grisons, en mans dels quals morí colpejat i travessat per una espasa al no voler renegar de la seva fe. Fou un 24 d’abril de l’any 1622: “si em maten, acceptaré gustosament la mort per amor a nostre Senyor. Ho consideraré un gran gràcia”. Fou canonitzat en 1746.
Sant Pere Ermengol, màrtir
Nascut en un castell de la Guàrdia dels Prats, prop de Montblanc, fill d’Arnau Ermengol d’una branca col·lateral dels comtes d’Urgell. Portà una vida violenta i dissoluta. En una cacera perseguint un porc senglar i es van trobar dues colles de caçadors i es barallar amb el líder de l’altra colla matant-lo amb la daga. Va fugir fins que, després d’un temps de ser perseguit per la justícia, es convertí i entrà a l’orde de la Mercè per expiar els seus esgarriaments.
Com sabia de lletres, fou ordenat prevere, enviat a redimir captius, es lliurà com a ostatge als musulmans d’Algèria. Com que trigava el pagament del rescat, els musulmans el van arrossegar fins al camp on el penjaren d’un arbre donant-lo per mort. Quan uns dies més tarda arribaren els cristians amb el rescat, el trobaren viu al penjat. Els hagiògrafs certifiquen que el nostre sant va conservar la resta de la seva vida el cap cot, una olor anòmala i un color esmorteït a la cara. Retornat a la pàtria, menà una vida penitent primer a Barcelona i després a l’eremitori de Santa Maria dels Prats, a la Guàrdia. Fou model de vida dedicada a Déu, fins a la seva mort esdevinguda cap a l’any 1304.
Sant Benet Menni, prevere
Angelo Ercole Menni, nat a Milà l’any 1841, era fill d’una família de petits comerciants. Després d’una experiència viscuda en l’evacuació i atenció als ferits de la batalla de Magenta, decideix ingressar en l’orde dels Germans de Sant Joan de Déu, on prengué el nom de Benet. Després d’estudiar a Lodi i Roma, fou ordenat prevere.
El 1867 és enviat a Espanya amb l’encàrrec de restaurar-hi l’orde hospitalària que havia desaparegut amb la desamortització. El mateix any d’arribar establí a Barcelona, el primer hospital infantil de la Península. També va dedicar molts esforços a l’assistència dels malalts mentals. I per aquesta raó, va fundar el 1881 a Ciempozuelos, Madrid, la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús. Morí a Dinan, França, el 24 d’abril del 1914. I des del 1999 l’Església Catòlica el venera com a sant.
Santes Maria de Cleofàs i Salomé, deixebles del Senyor
Les dues es trobaven entre les dones que el matí de Pasqua es dirigiren al sepulcre del Senyor per ungir el seu cos, i van rebre el primer anunci de la Resurrecció. Santa Maria, esposa de Cleofàs, mare de l’apòstol Jaume el menor; i santa Salomé identificada per alguns com l’esposa de Zebedeu, mare dels apòstols Jaume i Joan.