Avui, dia 23 de setembre, celebrem: la festivitat de sant Pius de Pietrelcina, prevere; de santa Tecla, verge i màrtir; i la de sant Lli, papa i màrtir.
Francesc Forgione neix al poble de Pietrelcina, a la regió de Nàpols, el maig de 1887. Fill d’una modesta família de pagesos, des de petit va patir problemes de salut. A 15 anys fa l’ingrés al noviciat dels Pares Caputxins, a la ciutat de Morcone, i la formació a l’escola espiritual de sant Francesc d’Assis; on va canviar el seu nom pel de Pius de Pietrelcina. L’any 1910 és ordenat sacerdot. El 1918 mentre pregava davant d’un santcrist, li van aparèixer les nafres de Nostre Senyor. Aquest caputxí passà la seva vida religiosa, al convent de San Giovanni Rotondo, on exercí el ministeri enmig de grans dons carismàtics i de sospites, per part d’autoritats eclesiàstiques. Ja en vida, la seva irradiació esdevingué internacional, gràcies als grups de pregària i a un centre assistencial que funda. El 23 de setembre de 1968, va encomanar l’ànima a Nostre Senyor, a l’edat de 81 anys. La seva canonització fou proclamada el 2002.
Tecla va néixer a Iconium, a l’actual Turquia, al segle I. Aquest nom procedeix del grec Théos-Kleos, “glòria de Déu”. La tradició presenta Tecla, com una cristiana convertida per l’apòstol Pau, en un dels seus viatges missioners, i més endavant col·laboradora seva, en l’anunci de l’evangeli. Posteriorment, va tornar a la seva terra i visqué com anacoreta, fins que el Senyor la va cridar a l’edat de noranta anys. Aquesta vinculació amb sant Pau, fa que Tecla, sigui especialment venerada en llocs relacionats amb la presència de l’apòstol, com és el cas de Xipre, Colònia, Milà i Tarragona, d’on és Patrona de la ciutat. El seu culte tingué una gran divulgació, ja en el segle II, a partir de l’obra apòcrifa “Actes de Pau i de Tecla”. L’any 1319 arribà a Tarragona el suposat braç de la santa.
Lli va ser el primer successor de Pere, al capdavant de l’església de Roma, segons testifiquen les llistes més antigues dels bisbes romans. La tradició diu, que va governar la seu romana, durant onze o dotze anys i que va morir màrtir. Fou sepultat, després del martiri, tocant a la tomba de l’Apòstol.