Avui, dia 23 de març, celebrem la festivitat: sant Toribi de Mogrovejo, bisbe; i la de sant Josep Oriol, prevere
Sant Toribi de Mogroviejo, bisbe
Nasqué en un poblet de Lleó en 1538, estudià dret a Salamanca i tingué diversos càrrecs públics. En 1580, essent encara seglar i professor a la Universitat de Salamanca, fou promogut per Felip II com a arquebisbe de Lima. Allà, de facto, no governava el Virrei sinó els descendents dels conqueridors que actuaven segons els seus interessos i explotant als indígenes. Al Perú treballà a favor dels i09ndígenes, del poble i la formació del clergat, arribant a enfrontar-se amb les resistències del govern colonial i els privilegis dels ordes religiosos.
Dugué a terme una infatigable tasca mitjançant sínodes, concilis, i contínues visites pastorals, intentant “estimar les persones que ens han estat confiades com s’estima el Crist”. Un dels fruits més preuats fou el denominat Catecisme de sant Toribi, eficaç per instruir en la fe milions de persones durant segles. Morí l’any 1606.
Fou canonitzat en 1726 i proclamat en 1983 patró de l’episcopat llatinoamericà.
Sant Josep Oriol, prevere
Josep Oriol i Bogunyà, nasqué a Barcelona l’any 1650, en una època convulsa i difícil de la ciutat per les pestes, les seqüeles de la guerra dels segadors i la manca de bisbe. Piadós ja des de petit, aconsegueix estudiar a la Universitat de Barcelona, i més tard, amb la intenció de fer-se capellà, cursa filosofia i teologia i treu el grau de doctor. Fou ordenat prevere al 1676. Exercia el seu ministeri sacerdotal a Sant Felip Neri de la ciutat comtal i visitava els malalts a l’Hospital de la Santa Creu. La seva necessitat espiritual, però, acaba sent molt intensa, tant des del punt de vista de la interioritat meditació i transformació del cor, sense menysprear la pràctica externa de mortificacions. Llavors començà a basar la seva dieta habitual només amb pa i aigua essent anomenat “el doctor Pa i Aigua”. Més tard arribà a ser beneficiat de l’església de Santa Maria del Pi. No es distingí per empreses apostòliques extraordinàries, però edificà per la seva austeritat i per la fama de taumaturg. Quan cobrava a final de mes repartia amb els pobres el seu sou i visitava freqüentment els malalts i els necessitats, vivint-ho tot amb un profund esperit de pregària. Va morir un 23 de març de 1702.
Sant Josep Oriol no va fundar res, no va escriure res, no va obrir camins nous enlloc. Es va limitar a viure a fons una fe i una confiança plena en Déu, amb una fidelitat constant a la seva tasca de capellà i per la seva pobresa extrema, marcant la Barcelona i la Catalunya del seu temps. Fou canonitzat en 1909.