Avui, dia 23 de setembre, celebrem: la festivitat de Sant Pius de Pietrelcina, prevere; de santa Tecla, verge i màrtir; i la de sant Lli, papa i màrtir.
Sant Pius de Pietrelcina, prevere
Francesc Forgione va néixer al poble de Pietrelcina, a la regió de Nàpols, el maig de 1887. Fill d’una modesta família de pagesos, des de petit va patir problemes de salut. Als 15 anys fa l’ingrés al noviciat dels Pares Caputxins, a la ciutat de Morcone, i la formació a l’escola espiritual de sant Francesc d’Assis; on va canviar el seu nom pel de Pius de Pietrelcina. L’any 1910 és ordenat sacerdot. El 1918 mentre pregava davant d’un Santcrist, li van aparèixer les nafres de Nostre Senyor, que es mantingueren obertes i visibles fins a la seva mort: “En contemplar la creu sobre les espatlles de Jesús, em sento cada vegada més fort i assaboreixo una santa alegria (…). Tot el que va sofrir Jesús en la seva passió, ho pateixo també jo, en el que és possible a una criatura humana”.
Aquest caputxí passà la seva vida religiosa, al convent de San Giovanni Rotondo, on exercí el ministeri enmig de grans dons carismàtics i de sospites, per part d’autoritats eclesiàstiques. Ja en vida, la seva irradiació esdevingué internacional, gràcies als grups de pregària i a un centre assistencial que funda. El 23 de setembre de 1968, va encomanar l’ànima a Nostre Senyor, a l’edat de 81 anys. La seva canonització fou proclamada el 2002.
Santa Tecla, verge i màrtir
Va néixer al segle I a Iconium, a l’actual Turquia. Aquest nom procedeix del grec Théos-Kleos, “glòria de Déu“. La tradició presenta Tecla, com una cristiana convertida per l’apòstol Pau, en un dels seus viatges missioners, i més endavant col·laboradora seva, en l’anunci de l’evangeli. Després de ser salvada miraculosament d’una tempesta i de ser cremada en una foguera, va tornar a la seva terra i visqué com anacoreta, fins que el Senyor la va cridar a edat avançada. Aquesta vinculació amb sant Pau, fa que Tecla, sigui especialment venerada en llocs relacionats amb la presència de l’apòstol, com és el cas de Xipre, Colònia, Milà i Tarragona, d’on és Patrona de la ciutat.
El seu culte tingué una gran divulgació, ja en el segle II, a partir de l’obra apòcrifa “Actes de Pau i de Tecla“. En ella es narra com va ser condemnada a les feres i com aquestes (lleons, foques, ossos, braus…) no van voler fer-li mal i, ans al contrari, la van protegir dels seus botxins: “jo soc serventa del Déu viu; allò que passa al meu voltant és que he cregut en aquell en qui Déu s’ha complagut, que és el seu Fill; per això no m’ha tocat ni una de les feres”. L’any 1319 arribà a Tarragona el suposat braç de la santa, que sortí de la terra per beneir i perdonar als seus perseguidors.
Sant Lli o Linus, papa i màrtir
En el segle I dC, va ser el primer successor de Pere, al capdavant de l’església de Roma, segons testifiquen les llistes més antigues dels bisbes romans. Sant Pau apòstol el recorda com a company seu La tradició diu, que va governar la seu romana durant onze o dotze anys, començant a organitzar l’Església naixent i que va morir màrtir. Fou sepultat, després del martiri, tocant a la tomba de l’Apòstol.