Avui diumenge, celebrem la solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món, Rei dels jueus i de tots els homes, l’Anyell que ha estat immolat és digne de rebre tot poder, saviesa, força i honor, i, pel seu Esperit, envia des del Pare a tots els pobles la unitat i la pau. També celebrem la festivitat de sant Climent I, papa i màrtir; de sant Columbà, abat; i la de santa Lucrècia romana, verge i màrtir.
Sant Climent I (o Climent Romà), papa i màrtir
Bisbe de Roma durant els últims anys del segle I, és el tercer successor de Pere, després de Linus i Anaclet. El testimoni més important sobre la seva vida és el de sant Ireneu, que bisbe de Lió fins a l’any 202. L’autoritat i el prestigi d’aquest Pare Apostòlic, bisbe de Roma, eren tals que se li van atribuir diversos escrits, però la seva única obra segura és la Carta als Corintis, escrita entre el 96 i el 98, on els exhortava a consolidar entre ells els vincles de la pau i la concòrdia: “tingueu només un sol cor i una sola ànima, treballant junts en la humilitat i la paciència”. A aquesta carta se li va atribuir un caràcter gairebé canònic. Podríem dir que aquesta constitueix un primer exercici del Primat romà, després de la mort de sant Pere, i li permet d’exposar àmpliament la identitat de l’Església i de la seva missió.
Testimonis tardans, entre els segles IV i VI, atribueixen a Climent el títol de màrtir: primerament va ser exiliat per Trajà a Crimea per treballar a les mines, i posteriorment seria executat lligant-li una àncora al coll i llançant-lo al mar. Aquest símbol de l’àncora i el mar s’associa sempre amb el sant.
Sant Columbà, abat
És el millor representant de la cultura monàstica irlandesa. Nascut sobre l’any 540 i fou format al monestir de Bangor, al nord-est de l’illa. Estudiós de les Escriptures i dels Pares de l’Església, quan tenia uns cinquanta anys, juntament amb altres dotze monjos celtes, es converteix en missioner de part de l’Europa central (França, Alemanya, Suïssa i Itàlia), evangelitzant i fundant monestirs. Aquests monjos finalment s’instal·laren al nord d’Itàlia, al monestir de Bobbio. Topà sovint per voler imposar arreu els costums irlandesos. Era un home exigent, alhora que ple d’esperit apostòlic. La seva regla va influir en la vida religiosa, fins que fou substituïda per la Regla de Sant Benet. Aquests monjos van introduir a Europa la pràctica penitencial de la confessió individual. Reposà en la pau de Crist l’any 615.
Santa Lucrècia de Roma, verge i màrtir
Verge cristiana que va viure a Roma durant les persecucions cristianes de finals del segle III o principis del IV. La tradició diu que va refusar renunciar a la fe cristiana i que per això va ser martiritzada.