Avui, dia 23 de juliol, celebrem la festivitat de: santa Brígida de Suècia, religiosa; sant Joan Cassià, abat; i la de sant Apol·linar, bisbe i màrtir.
Santa Brígida de Suècia, religiosa
Va néixer cap a l’any 1302 prop d’Upsala, a Suècia, en el si d’una família aristocràtica. Casada als divuit anys, fou mare de 8 fills (una d’elles fou santa Caterina de Suècia). Amb el seu marit adopta la regla dels Terciaris Franciscans i funda un petit hospital. Un cop vídua, intensificà la seva vida de pietat, es desprèn dels seus béns, es trasllada prop del monestir cistercenc d’Alvastra i començà a escriure les seves vivències místiques que es relataran en els vull llibres de les Revelacions: “Beneït sigueu, Senyor meu Jesucrist, que amb la vostra mort sagrada, vau redimir les ànimes i les retornàreu misericordiosament des d’aquest exili a la vida eterna”.
Fundà l’orde religiós del Santíssim Salvador, i es traslladà a Roma per dirigir la institució inspirada en la Regla de sant Agustí. Ella que era noble, vivia en la pobresa, havent de demanar almoina a les esglésies romanes. Treballà per la tornada del papa d’Avinyó a Roma i perquè es posi fi a la Guerra dels Cent Anys entre França i Anglaterra. Morí el 23 de juliol de 1373, essent canonitzada en 1391. En 1999 fou declarada copatrona d’Europa juntament amb santa Caterina de Siena i santa Teresa Beneta de la Creu.
Sant Joan Cassià, abat
Nascut possiblement a Romania vers l’any 360. Amb el seu amic Germà, va viatjar a Palestina i es feren monjos a Betlem, familiaritzant-se amb la via cenobítica. Pocs anys després emprengueren un viatge a Egipte per conèixer els principals centres eremítics, convivint uns set anys amb els monjos del desert. Vers l’any 400 es trasllada a Constantinoble on fou deixeble de sant Joan Crisòstom qui l’ordenà de diaca.
Quan Crisòstom fou deposat, viatjà a Roma per defensar-lo i allà fou ordenat prevere. Anys més tard, fundà dues comunitats monàstiques a Marsella, un per a homes i altre per a dones que la tradició identifica amb Sant Victor i Sant Salvador, respectivament. Per als monjos compongué dos grans escrits ascètics coneguts ordinàriament com a “Institucions cenobítiques” i “Col·lacions dels Pares”. Els seus treballs foren una de les fonts recollides per la Regla de sant Benet. Morí a la Provença francesa vers el 433. Malgrat que mai ha estat formalment canonitzat, sant Gregori el Gran el considerava sant.
Sant Apol·linar, bisbe i màrtir
Fou un evangelitzador nascut a Antioquia que certa tradició diu que sant Pere va enviar en missió especial a Ravenna de la qual fou el primer pastor, és a dir bisbe, si bé altres fonts el situen un segle més tard. Allà va conduir la comunitat durant gairebé tres dècades i finalment, durant les persecucions romanes va morir com a màrtir. El seu culte va ser molt gran a l’edat mitjana, considerat com el primer bisbe de Ravenna i el sant nacional de la dominació bizantina a Occident.