Avui, dia 23 de gener, celebrem: la festivitat de sant Ildefons, bisbe; de sant Francesc Gil de Frederic, màrtir; i la de santa Emerenciana, màrtir.
Sant Ildefons, bisbe
Nasqué a Toledo cap l’any 607. Professà la vida monàstica i fou abat al monestir de Sant Cosme i Sant Damià d’Agali, prop de Toledo, fins que l’any 657 fou elegit bisbe de la seu metropolitana com a successor de sant Eugeni, en temps del rei visigot Recesvint. Esdevingué un dels grans personatges de l’església visigoda i un dels millors representants de les lletres visigòtiques. En els seus escrits hi figuren obres teològiques i himnes litúrgics. Es destaca per una gran devoció a la Mare de Déu escrivint el tractat “De virginitate Sanctae Marie” defensant la seva virginitat i la doctrina sobre el baptisme que allibera del pecat original. Aquest llibre és el punt d’arrencada de la teologia mariana a la península. Morí a Toledo el 23 de gener de 667. Arran de la invasió musulmana, les seves despulles es traslladaren a Zamora, on actualment es veneren.
La rellevància del seu culte es deu en gran mesura als esdeveniments explicats per l’arquebisbe Cixila, que un segle després de la seva mort escriví una “Vida de sant Ildefons”, on explica que al nostre sant se li aparegué la Mare de Déu (la qual li regalà una casulla), i també la màrtir santa Leocàdia, patrona de Toledo (que li agraí els serveis prestats a la Mare de Déu).
Sant Francesc Gil de Frederic, màrtir
Nascut a Tortosa l’any 1702, fou dominic al convent de Santa Caterina de Barcelona. Treballà com a missioner a les Filipines, on aprengué el tagal, i després a Tonquín (actualment Vietnam), en època de persecució. Allà adquirí també el coneixement de la llengua, es canvià el nom per un d’autòcton, i es dedicà a mantenir la fe de quaranta comunitats, repartides en un ampli territori entorn de Tonquín. Després d’un empresonament de set anys, fou decapitat el 1745, juntament amb el també dominic, Mateu Alfons de Leciniana. Fou canonitzat el 1988.
Santa Emerenciana, màrtir
Cal recordar que és una màrtir romana, segurament de la persecució de Dioclecià. Segons la tradició, era germana de llet de santa Agnès i sofrí el martiri, tres dies desprès que ella, quan estava pregant en el seu sepulcre. Mentre els fidels fugien al ser atacats, ella s’enfrontà valentament als agressors. Cap al segle XIV, part de les seves relíquies foren dutes a Terol, d’on esdevingué patrona de la ciutat.
Santa Lucrècia de Mèrida, màrtir,
Nasqué a Mèrida l’últim quart del segle III. Segons el martirologi romà, fou una jove cristiana que va patir martiri a Mèrida, durant les persecucions romanes de Dioclecià, vers l’any 304, al rebutjar oferir sacrificis als déus romans. Va ésser molt venerada a la ciutat, on hi havia una basílica cap el segle VI. El culte de la santa es va difondre per la regió de Bráccara (Portugal), segons consta en els llibres d’algunes parròquies. Amb la conquesta musulmana el culte a la màrtir va desaparèixer. Quan torna a restablir-se, ja no té la mateixa força que havia tingut.